Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

divendres, 30 de setembre de 2011

"Hay que liquidarlo" (el Palau de les Arts) Conseller d'Hisenda dixit

Segons el Conseller d'Hisenda, José Manuel Vela, "Hay que liquidar" el Palau de les Arts.

Otro tanto comentó el consejero de Hacienda y Administración Pública del Palau de les Arts, un edificio cuyo coste para las arcas públicas superó los 380 millones de euros. Los ingresos por venta de entradas para los espectáculos que ofrece el Palau de les Arts no llegaban a los seis millones de euros, según refleja el informe de la Sindicatura de Comptes relativo al ejercicio de 2009. Diversos patrocinadores aportaron otros 3,3 millones de euros, pero la subvención de explotación concedida por la Generalitat superó los 25 millones de euros. Y a pesar de ello, la fundación que gestiona el auditorio cerró el ejercicio con unas pérdidas de 7,2 millones de euros. A la vista de los números, Vela reflexionó ante los sindicalistas: "Hay que liquidarlo".

Després de cara la premsa diu que no, però sinó ven l'edifici perquè no pot, el que s'hi fa dins...
La notícia ve hui al País, ací teniu l'enllaç
http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/consejero/Hacienda/cuestiona/toda/politica/grandes/eventos/elpepuespval/20110929elpval_2/Tes

Llevant Ensemble a la Claca

El nostre primer concert de la temporada Llevant Al Raval apareix ja anunciat a la Claca de Pluja Teatre. Ací Teniu l'enllaç d'on descarregar-vos el pdf.
La Claca

Només passe la Fira donarem notícies de com realitzar els abonaments i sobre el programa dels concerts/espectacles.

Estadístiques del mes

Aquest mes el nostre blog ha rebut 1162 visites. 780 d'Espanya, 205 dels EUA, 30 dels Països Baixos, 17 del Canadà, 9 de Rússia, 4 del Regne Unit, 3 d'Alemanya, 2 de Cròacia, 2 de Màxic i una visita de Dinamarca i una altra del Japó.
No sabem si és normal, però ens sorprenen les visites des d'altres països. L'única cosa que no aconseguim és una major participació mitjançant comentaris, haurem de millorar aquest aspecte que, de fet, ens sembla important.

dijous, 29 de setembre de 2011

Balanç del mes a la Safor

Un concert, un únic concert de música clàssica programat durant el mes de setembre a tota la Safor. I a més amb poca assistència de públic, per què? per diverses raons, algunes tan senzilles com una mala o pràcticament nul·la publicitat. Trist, molt trist. I a més, doneu-li un colp d'ull a la programació d'aquesta temporada:

Missatges del facebook sobre les remuneracions en art

És significatiu del malestar entre els que ens dediquem a qualsevol activitat artística l'abundància de missatges i muntatges fotogràfics com el que adjuntem. Tots hem tingut que suportar comentaris, molt sovint de càrrecs públics, que senzillament ens han fastiguejat. Una resposta efectiva és dir directament que quan el notari li faça un escriptura, o el registrador de la propietat un registres de bades, llavors, nosaltres també ens ho plantejarem. (Aquest comentari amb tots els respectes als notaris i registradors)


dimecres, 28 de setembre de 2011

Millonaire music by Kelly Hall-Tompkins

Un article més que recomanable. Per llegir-lo sencer punxeu l'enllaç
Millonaire music

That’s what he called it – the classical vocal quartet I recently presented at my community outreach Music Kitchen concert series, founded to bring top artists in concert for New York City’s economically disenfranchised. Armand, the bright, friendly interactive young man who was all of maybe 24 and, from what he told me and the journalist from ABC News, had no prior intimate experiences with classical music. He definitely carried a perception, however, as was obvious from his description- “millionaire music.”

And yet during the performance when I asked if the listeners had questions, he eagerly offered one: “Can I sing too?” Even though the program consisted of Renaissance and early Baroque motets in German he stood with the ensemble for one piece and did his best to sing along. This and myriad other experiences tells me that classical music in general and many orchestras in particular are often missing the boat somehow in reaching the uninitiated listeners among us. Or rather, stated in a glass half full manner, orchestras still have enormous opportunities in the community for listeners yet untapped! In order to become more relevant in American Society, and as I continue to watch primarily only the older generations cling to the experience of orchestra concerts, orchestras cannot afford to leave any eager young listener on the outside. How can we better reach new listeners like Armand? These are some of the questions that I would like us to consider in this blog...

Isabel Pantoja i les subvencions de la diputació per a la Fira de Gandia

Quins són els criteris per a subvencionar un concert? no ho sabem. Quina és la finalitat de la subvenció? tampoc ho sabem. Per a què s'empren les subvencions? ni idea... Però el que si sabem és que per a la Fira i Festes la Diputació de València subvencionarà a Isabel Pantoja, Duo Dinàmico, Fira Festival Sound, Maldita Nerea, Mocedades, l'orquestra Montecarlo i el concert de l'Orquestra d'Elx. 
Segons el nostre criteri, que pot ser tan erroni com qualsevol altre, només el Festival Sound i el concert de l'Orquestra d'Elx haurien de subvencionar-se. I a més, la Diputació mitjançant el SARC, no confecciona un llistat de grups de música, teatre, dansa, etc., on és obligatori ser resident a la província per formar-ne part? Però clar, és possible l'excepció, i aquesta fer-la norma.

dimarts, 27 de setembre de 2011

"A la carta" al Teatre Olimpia d'Oliva

Com ja sabeu el proper dia 21 estarem al Teatre Olímpia d'Oliva. A l'espectacle el public serà qui decidirà, però la participació no es limita al mateix moment del concert. Gràcies a les xarxes socials podeu enviar-nos suggeriments i/o preguntes que configuren l'espectacle de bestreta. Animeu-vos!


Introducció del llibre de Greg Sandow

El crític americà ha penjat al seu blog la introducció de la revisió del seu llibre The Future of Classical Music. és ben interessant. Ací teniu el link per si voleu veure l'entrada sencera.

I un fragment que parla sobre el lloc que ocupa i ocupava la música clàssica a la revista Times, de la qual Sandow era crític. És ben aclaridor, i s'ajusta al que ha ocorregut ací a les revistes i periòdics, només heu de fullejar el País, per exemple, per adonar-vos.

        And we’re right to worry, because we’ve seen so many troubling things. We’ve seen classical music all but vanish from our schools. We’ve seen it vanish — despite coverage, from time to time, of the crisis — from much of the mainstream media. Here’s an example. Back in the ‘90s, I had business with Time magazine, and spent some time in their library. At one point, I had nothing official to do, and thought I’d page through back issues of Time, to see how classical music fared.
       And the news wasn’t good. In 1980, Time had a full-time classical music critic, and two-thirds of the music pieces in the magazine were about classical music. Only a third covered pop. But by 1990, the proportions reversed. Two-thirds of the music pieces were about pop, and only a third covered classical music.
      Now, of course, Time has no classical music critic, and rarely covers classical music at all. Nor is it alone. Newspapers all over the US are getting rid of their classical music critics. The newspapers themselves are in crisis, of course, and they don’t see the point of printing reviews that not many people read.


dilluns, 26 de setembre de 2011

Preguntes per a reflexionar

Les següents preguntes conviden a una reflexió sobre el nostre paper, els dels músics i les agrupacions musicals professionals, en aquest món canviant:

1. Què podem oferir que beneficie la nostra societat? 
2. Què és allò important que podem oferir?
3. Sabem què és el que no funciona, tenim un model alternatiu?
4. Quin és el context sobre el qual promoure els canvis?
5. Quins són els "valors" que una agrupació musical ofereix al seu context social?
6. Què perdria la nostra societat immediata si desapareixen les agrupacions musicals estables?
7. Els canvis que hem de fer, es refereixen a l'estructura interna o a la forma en què ens presentem i ens donem a conèixer?
8. És l'actual model viable?
9. El problema més important és el de la comunicació amb la societat? (pèrdua de públic)
10. És un model del segle XIX encara útil per al segle XXI? 

I continua la polèmica dels 4 músics de la LPO

Continua publicant-se al Guardian articles sobre el tema dels quatre músics de la London Philharmonic Or. I el curiós del cas és que entre els sancionats dos d'ells són jueus.
http://www.guardian.co.uk/culture/charlottehigginsblog/2011/sep/20/arts-diary-lpo-four

http://www.guardian.co.uk/music/tomserviceblog/2011/sep/21/music-and-politics-must-mix

diumenge, 25 de setembre de 2011

Orchestra of the Age of Englightenment a una disco o un pub

La prestigiosa  Orchestra of the Age of Englightenment organitza concerts a pubs i discos com una forma d'acostar-se a altres públics i recerca de nous contextos fora les sales de concerts
Orchestra of the Age of Englightenment DOWN THE PUB

Alarm Will Sound

Aquesta gent també són ben interessants, visiteu la web i youtube, paga la pena
Alarm Will Sound







dissabte, 24 de setembre de 2011

Wall Street Journal: només saben que donar disgustos?

En aquest article l'autor proposa eliminar el que ell anomena orquestres d'àmbit "regional". Això de regional ja fa un poc d'angúnia, i la resta... I el cas és que hi ha molta gent d'ací que llig aquest rotatiu com si fóra l'oracle.

Pau Rousell a TeleSafor

Ahir a TeleSafor es va emetre el programa A Debat on participà Pau Rousell. Part de les intervencions foren al voltant del paper de la cultura com a dinamitzador social i econòmic. Les opinions del professor Rousell són semblants a les expressades per nosaltres en algunes entrades del blog. Paga la pena escoltar-les. De la resta de participants, de tot hi ha, fins i tot d'aquells que com diem al pobles "ni pena ni glòria". Però el que ens interessà foren principalment les paraules de Rausell.
Per a voreu punxeu en l'enllaç i trieu el programa de 23 de setembre.

London Philarmonic: continua la polèmica

Una altra carta de suport per als músics sancionats, aquesta vegada al Guardian:
Per què insistim amb el seguiment d'aquest assumpte? Primer, perquè ens sembla greu i preocupant el que ha ocorregut. Segons, per la reacció que ha hagut al voltant del tema, cosa que demostra la transcendència social que té la música i les institucions musicals a Anglaterra. Aquests músics no són cantants de pop famosets, solistes o directors d'orquestra "divins", res d'això, són membres de la secció de corda d'una orquestra, d'una gran orquestra. És a dir, gent el nom dels quals són desconeguts per a la immensa majoria de la gent.

divendres, 23 de setembre de 2011

Més del Palau de les Arts

El Levante continua publicant notícies sobre els problemes financers del Palau de les Arts. Ja hem publicat alguna cosa sobre orquestres americanes, no podríem dir directament que ací alguns "contenidors culturals" amb les seues orquestres estan directament en fallida, "bancarrota"? Si alguna cosa té el sistema americà és la capacitat de dir les coses pel seu nom.

Concert "protesta" orquestra Extremadura

Els músics de l'orquestra d'Extremadura oferiren ahir un concert on llegiren un manifest. Convidaren als diferents grups polítics i les entrades s'exhauriren. En un principi un èxit la convocatòria. Esperem que aquesta mena d'actuacions faça pensar als responsables polítics, però per desgràcia som escèptics.
Des de la nostra posició volem expressar la nostra solidaritat, i també una reflexió.
Creiem que queda clar que les orquestres que començaran a tancar portes, o al menys a reduir significament el nombre de membres o el jornal d'aquests, seran aquelles en què el règim laboral dels músics és temporal i/o desprotegit. La raó, com tots esteu pensant, és ben fàcil d'adivinar: és molt senzill i barat acomiadar-los. 
L'endèmica manca d'unió "general" dels músics, el poc o gens compromís ètic "general" amb l'ofici, i diguem-ho clar, en moltes ocasions la deslleialtat entre nosaltres mateix ens aboca a una situació de feblesa. No podem anar tots a una, perquè des d'un principi no s'ha anat, i ara és complicat. I a més tenim una estratificació "social" entre els músics que encara complica més les relacions i les mostres "serioses i atrevides" de solidaritat.
Quines orquestres són intocables? al menys en l'amenaça de tancament? Aquelles que estan inserides en la societat que les envolta. Són orquestres o institucions on la societat s'identifica. Un exemple, algú veu tancant el Liceu? No, per què? perquè per als barcelonins seria el mateix que per als valencians tombar el Miquelet de la Seu. Una altra cosa són reduccions de salari, etc. Però tancar?! d'això res. Cal que reflexionem, els polítics no ho van a fer en la forma que nosaltres esperem, i a més part del problema resideix també en nosaltres.   

Philadelphia Orchestra: article sobre la seua "bancarota"

http://articles.philly.com/2011-05-18/news/29556362_1_endowments-orchestra-financial-crisis
Aquest article tracta la desfeta econòmica de l'orquestra de Filadelfia. L'hem inclòs al blog per ser bastant útil per entendre el sistema de finançament Nord-Americà i els seus problemes.

Artists protest 'Philharmonic Four' suspension: full letter. Continua la polèmica

http://www.telegraph.co.uk/culture/music/music-news/8779843/Artists-protest-Philharmonic-Four-suspension-full-letter.html
Continua la polèmica per la sanció als músic de la London Philarmonic. Aquesta és la carta enviada al diari Telegraph per una sèrie d'artistes i acadèmics. Entre els qui signen hi ha gent tant coneguda com el director de cinema Ken Loach

dijous, 22 de setembre de 2011

males notícies per tot arreu

Serà l'orquestra de Extremadura la primera en desaparèixer a Espanya degut a la crisi? Són vàries les que estan en la mateixa situació, però l'extremenya és la que sembla tenir totes les butlletes de començar el llistat. En aquest blog teniu més informació:
http://apoyoalaoex.wordpress.com/
Per cert, en el darrer any aquesta orquestra ha participat en el moviment de protesta contra les retallades que s'està donant a tot arreu i que començaren els músics holandesos?
A Colònia sembla que les coses no estan molt millor per al teatre d'Òpera local. Sembla que el dèficit i les retallades el fan inviable.
http://www.nmz.de/kiz/nachrichten/koelner-oper-und-schauspiel-haben-finanzprobleme-intendant-kritisiert-kuerzungen 

El Palau de les Arts: es veu vindre

Aquesta és la notícia que apareix hui al Levante:
Es veu vindre com acabarà més clar encara del que es veia fa un temps. La notícia comenta que hi hauran retalls de personal. Recordeu allò que vàrem escriure sobre Soldier of orange?
La notícia contrasta amb la del festival MIM de Sueca.
http://www.linformatiu.com/portada/detalle/articulo/el-mim-resisteix-a-la-crisi-i-mante-les-xifres-dassistencia/

Aquest divendres concert a Gandia

Aquest divendres, a les 20'30 h., a la Casa de la Marquesa de Gandia, hi haurà un concert de cambra ofert pel violinista polonés R. Jerzierski i la pianista Nieves Pasqual.
Ens pensàvem que no hi hauria cap concert aquest mes a la comarca, estàvem equivocat, hi ha un! Per cert, vàrem anunciar el concert de la Capella Ducal per a setembre, i no era per a setembre sinó per a Octubre! Ja ho anunciarem uns dies abans. Disculpeu l'error.

dimecres, 21 de setembre de 2011

Llevant Ensemble al Teatre Olímpia d'Oliva

El proper 21 d'octubre estarem al Teatre Olímpia d'Oliva, a les 20'30, amb el nostre espectacle "A la carta". Us esperem. No patiu que us anirem fent memòria, de totes formes anoteu-ho ben anotat a l'agenda.



dimarts, 20 de setembre de 2011

Tall de l'entrevista al Llevant Ensemble

Ja hem penjat en youtube el tall de l'entrevista que es va emetre ahir.

<iframe src="http://player.vimeo.com/video/29255943?portrait=0&amp;color=ff0179" width="400" height="225" frameborder="0" webkitAllowFullScreen allowFullScreen></iframe><p><a href="http://vimeo.com/29255943">LLEVANT ENSEMBLE Y NETWORKING SAFOR</a> from <a href="http://vimeo.com/telesafor">TeleSafor</a> on <a href="http://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>

Entrevista Llevant Ensemble en TeleSafor

Ací teniu l'enllaç a la pàgina web de TeleSafor. Heu de punxar en el vídeo d'ahir dilluns.
TS Magazine

dilluns, 19 de setembre de 2011

El Levant Ensemble farà temporada al Teatre Raval de Gandia

Podem confirmar-ho. El Llevant Ensemble i Plutja Teatre han arribat a un acord per a oferir una primera minitemporada de tres concerts al Teatre del Raval de Gandia. Hi hauran abonaments, en aquest moments estem treballant en la forma de vehicular-ho, ens uns dies donarem notícies de com realitzar les subscripcions. 
L'objectiu és consolidar a Gandia una temporada de música clàssica de qualitat, independent i innovadora en la posada en escena, repertori, relació músics/públic, etc.
Traieu l'agenda i apunteu les dades dels concerts
Divendres 30 de Desembre
Divendres 24 de Febrer
Divendres 20 d'Abril.
Fem realitat els somnis! que com deia Nietzsche "la vida sense música seria un error".

Soldier of orange? això què és?



Soldier of orange? Sí, Soldier of Orange, una campanya encetada pels músics holandesos en contra de les retallades draconianes del seu govern i que aboca a la desaparició de bona part de les orquestres holandeses. Però a hores d'ara ha esdevingut en quelcom major. En el seu origen Soldier of Orange és una cançó d'una pel·lícula de 1977 sobre la resistència holandesa a l'ocupació nazi. La cançó, amb el temps, ha esdevingut alguna cosa semblant a un himne extraoficial, una cançó amb connotacions identitàries. Podem fer alguna analogia amb el Tio Canya o Al Vent. Els músics holandesos proposaren fer petites gravacions d'aquesta melodia i enviar-los-la com a mesura de pressió al seu govern. Bona part de les orquestres més prestigioses i músics més afamats han participat. Nosaltres humilment ens adherim, i en pròximes actuacions interpretarem el Soldier of Orange.
Però com dèiem aquesta campanya ja no es cenyeix a les fronteres holandeses, no pel suport, sinó perquè allò al que valentment han plantat cara els holandesos és un mal comú entre els països occidentals. Llavors, les mostres de suport no ho són tant com a tal, sinó més bé una adhesió a un moviment de protesta gairebé global entre els músics. I creix, i creiem que ho farà molt més encara segons els esdeveniments. I tots ens podem beneficiar del coratge dels músics holandesos adherint-nos i participant-hi activament.
La solidaritat, no és quelcom abstracte, sinó tangible, que sobrepassa fronteres, i que hom aprecia entre una de les qualitats més lloables de la nostra societat.
També cal assenyalar que aquells que són incapaços de mostrar solidaritat, suposem que després no ens la “exigiran” als demés. Com hem vist en vàries ocasions en el passat. Tothom sap de les dificultats d'algunes institucions musicals valencianes, tothom sap que es qüestió de temps que es parle definitivament de fallida, tothom sap que esperaran la solidaritat, al menys, de la resta de músics, però... tothom sap del seu silenci poregós.

diumenge, 18 de setembre de 2011

Crash ensemble

Una altre grup ben interessant: el dublinés crash ensemble


Continua la polèmica amb els 4 música expedientats de la LPO: Music is the first and last refuge of dialogue between people. Suppress that and the only option is war.

Music is the first and last refuge of dialogue between people. Suppress that and the only option is war.

una altra entrada al Lebrecht blog: Leading UK cellist defends suspended LPO players with Monty Python analogy

La lliure opinió i la llibertat d'expressió està per damunt de tot allò que argumenten més d'un crític i/o periodista. Als comentaris dels lectors del blog de  Norma Lebrecht (http://www.artsjournal.com/slippeddisc/2011/09/why-the-lpo-had-to-act-against-four-players.html), que per cert li sembla ben rebé la sanció encara que diu és massa dura, podem extraure algunes conclusions de com funciona la premsa, en aquest cas la especialitzada en música clàssica.

dissabte, 17 de setembre de 2011

The Clown Of The Orchestra Takes Its Revenge

Aquesta entrada va dedicada als fagotistes. Punxeu l'enllaç i podreu llegir el text i veure els vídeos
http://www.npr.org/2011/09/04/139947087/the-clown-of-the-orchestra-takes-its-revenge

I Got Grand Rapids! by Bill Eddins


Every professional musician has had “that” happen to them. You somehow find yourself in a random conversation with a stranger and the subject of profession comes up. You sheepishly let slip that you are a musician……… a professional musician………….. a professional classical musician……. and you get “The Look.”
Surprise. Fear. Wonder…….. especially wondering why you don’t have 2 heads and hair like Beethoven.


“You mean, you make a living playing classical music?”....

per a llegir l'article complet i el vídeo punxeu el següent link:

http://www.insidethearts.com/sticksanddrones/2011/09/15/billeddins/3339/

Concert el dia 3 a Gandia per l'Orquestra Simfònica d'Elx

El proper dia 3 d'octubre, dia de Sant Francesc, l'Orquestra d'Elx dirigida per Oscar Creus, oferirà un concert al teatre Serrano dins la programació de la Fira. Aquest any s'ha optat per l'orquestra alacantina, l'any passat el concert fou a càrrec de la Camerata Borgia, orquestra de cambra formada per músics professionals majoritàriament de la comarca. Només un nexe en comú entre el concert de l'any passat i el d'enguany: el director. Quantes preguntes se'ns plantegen!! a vosaltres no?

Oci i cultura

No sabem si us haureu adonat de la tendència cada cop més generalitzada de substituir o ajuntar les paraules oci i cultura. Periòdics com Las Provincias directament han eliminat el terme Cultura substituint-lo per Oci. Confondre ambdós termes denota una dinàmica que ens sembla es basa en el descrèdit que creuen els directius del rotatius comporta la paraula "cultura". La cultura espanta el públic/lectors: banalitzem-la. I fixeu-vos com normalment s'inclou o està al immediatament abans o després de les Belen Esteban, Rociïtos, i altres personatges escarotats malfeiners.

divendres, 16 de setembre de 2011

El Levant Ensemble al Magazin de TeleSafor

L'entrevista que ens realitzaren a TeleSafor és per al programa Magazin. Eixirem el dilluns a les següents hores: 14'15h, 20'15h i a les 23'15.

De traca: un Stradivarius en una bossa de fem?

De traca és la notícia, inclosa la redacció. Un violí que pertany a un museu municipal en una bossa de fem! I a més, no es tracta d'un Stradivarius, sinó d'una còpia, però l'encapçalament de la notícia diu un Stradivarius.

Ja voldríem els valencians plorar en eixos ulls

Doncs, això. Rosa Messegué al seu blog de El Periódico es queixa d'una sèrie d'inconveniències de les retransmissions d'òpera de la televisió pública catalana. Però en tenen! sort d'ells i dissort nostra. Per aquesta temporada a més tindran el programa Òpera en texans i Clàssica. Nosaltres no som tan afortunats!
Ací teniu el link:
De madrugada en el Liceu

dijous, 15 de setembre de 2011

El sou de Yaron Traub, director de l'orquestra de València

Ahir venia la notícia al Levante (http://www.levante-emv.com/cultura/2011/09/14/palau-negocia-traub-tres-anos-frente-orquesta/839433.html), Yaron Traub està a punt de renovar el contracte com a director titular de l'Orquestra de València. Primer cal assenyalar que hi ha consens en la satisfacció, tant dels músics com del públic, per la tasca desenvolupada pel director israelita, així com per la seua bonhomia. Però al marge d'aquestes consideracions hem de dir que les negociacions estan pràcticament tancades, i tal i com apareix al Levante Traub rebrà 16.000€ per concert. L'altre dia penjàvem les tarifes d'uns quants músics i grups del més alt nivell. Resulta que el director de l'Orquestra de València rebrà per concert quantitats semblants a Hélène Grimaud, Steve Reich, i més que tots els The Sixteen junts. Tenim bona opinió de Traub, pel que hem vist i pel que ens conten companys, però a hores d'ara sembla estrany que a seua cotització siga la mateixa que la de Reich, per exemple. S'està negociant bé per part de l'administració? Per què a València es paga molt més (als músics valencians no! més bé tot el contrari) que en altres llocs per concert? Que es paga molt més ja fa anys ens ho comentà un músic dels considerats "top" contractat diverses vegades pel Palau. Estava enamorat de València: bon clima, bon menjar, bon caràcter de la gent i per la mateixa feina cobrava quasi el doble del que rebia normalment. Com no ens han de voler!

dimecres, 14 de setembre de 2011

Llevant Ensemble a TeleSafor

Hui anem cap a Gandia. Aquesta vesprada ens fan una entrevista a TeleSafor. Esperem estar encertats en les respostes i eixir guapots. No sabem quan s'emetrà, suposem que en els pròxims dies, ja ho anunciarem. Si és possible afegirem un enllaç a la web de TeleSafor per a poder veure-ho.

quatre músics de la London Philharmonic suspesos de treball i sou per una carta en contra de l'actuació de l'Orquestra d'Israel als PROMS

Quatre músics de la London Philharmonic han sigut suspesos de treball i sou durant nou mesos per una carta publicada al Independent. La carta era una més de les mesures de protesta per la invitació de l'Orquestra d'Israel als PROMS de Londres. Al voltant d'aquesta visita s'han organitzat diversos actes de protesta, àdhuc dins l'Albert Hall en la mateixa actuació. Podem estar d'acord o no en les protestes, pensar si són justes o no, pensar que l'Orquestra d'Israel és un instrument de propaganda del seu país i actuar-hi en consonància, etc. Però suspendre durant nou mesos de treball i sou a uns músics per publicar una carta en contra de la invitació de la citada agrupació als PROMS, senzillament ens sembla un disbarat. Aquesta és la carta, jutgeu vosaltres mateix

As musicians we are dismayed that the BBC has invited the Israel Philharmonic Orchestra to play at the Proms on 1 September. The IPO has a deep involvement with the Israeli state – not least its self-proclaimed “partnership” with the Israeli Defence Forces. This is the same state and army that impedes in every way it can the development of Palestinian culture, including the prevention of Palestinian musicians from travelling abroad to perform.
Our main concern is that Israel deliberately uses the arts as propaganda to promote a misleading image of Israel. Through this campaign, officially called “Brand Israel”, denials of human rights and violations of international law are hidden behind a cultural smokescreen. The IPO is perhaps Israel ‘s prime asset in this campaign.
The Director of the Proms, Roger Wright, was asked to cancel the concert in accordance with the call from the Palestinian Campaign for the Academic and Cultural Boycott (PACBI). He rejected this call, saying that the invitation is “purely musical”.
Israel’s policy towards the Palestinians fits the UN definition of apartheid. We call on the BBC to cancel this concert.

Derek Ball (composer)
Frances Bernstein (community choir leader)
Steve Bingham (violinist)
John Claydon (saxophonist)
Malcolm Crowthers (music photographer)
Raymond Deane (composer)
Tom Eisner (violinist LPO)
Nancy Elan (violinist LPO)
Deborah Fink (soprano)
Catherine Ford (violinist, Orchestra of the Age of Enlightenment)
Reem Kelani (Palestinian singer, musician and broadcaster)
Les Levidow (violinist)
Susie Meszaros (violinist, Chilingirian Quartet)
Roy Mowatt (violinist, Orchestra of the Age of Enlightenment)
Ian Pace (pianist)
Leon Rosselson (singer-songwriter)
Dominic Saunders (pianist)
Chris Somes-Charlton (artist manager)
Leni Solinger (violinist)
Sarah Streatfeild (violinist LPO)
Sue Sutherley (cellist, LPO)
Tom Suarez (violinist, New York)
Kareem Taylor (Oud Player/Guitarist and Composer)
Miriam Walton (pianist, organist and French horn player)

dimarts, 13 de setembre de 2011

1000 vites en un mes

Demà fa un mes que vàrem començar aquest blog, hui, un dia abans, hem arribat a la xifra de 1000 visites. Gràcies a tots aquells que visiteu el nostre blog i s'interesseu per allò que anem publicant. El vostre interés alimenta la nostra il·lusió. Notícies fresques i engrescadores ens esperen per al propers dies.
Gràcies novament.

Britten sinfonia chamber orchestra

Una orquestra de cambra més que interessant: Britten sinfonia


Programació Palau de la Música

Al següent enllaç teniu la programació del Palau de la Música fins desembre. Seria tan complicat separar-ho per gèneres, i per categories entre amateurs, estudiants i professionals!
Programació Palau de la música

dilluns, 12 de setembre de 2011

Can the symphony be saved?

Article interessant on directament l'autor es pregunta si les orquestres simfòniques poden sobreviure (a la crisi, s'entén) i com innovacions imaginatives i valentes són les que les salvaran
http://www.salon.com/entertainment/2011/08/29/can_the_symphony_be_saved/index.html

Cal que nasquen flors a cada instant


En entrades anteriors hem anat dibuixant el paisatge musical en què vivim actualment en relació a la música clàssica. Moments que podríem definir de difícils, de col·lapse i de profunda decepció entre els músics que ens estimem el nostre ofici. Però també és hora de deixar de veure-ho tot negre i començar a descriure i contar allò que va naixent. Les grans institucions continuen a la seua, fent el que feien, amb menys diners però esperant un futur que s'assemble al passat. Allà ells! Han consumit quantitats ingents de diners en concerts i representacions que han gaudit molts i molts amics de forma gratuïta i uns altres ens hem hagut de rascar la butxaca. Del futur d'aquestes institucions? No ho sabem, i en tot cas els pertoca a ells debatre-ho i arromangar-se. Però al marge d'aquests el món canvia, i des de l'obscuritat veiem espurnes creixents. Probablement estiga començant una primavera inesperada. En altres contrades ja s'hi constata el naixement d'un nou concepte de relació música/públic, una relació directa, fluïda, sense intermediaris econòmics i/o polítics que ens hagen de marcar què tocar a uns i als altres què, quant i quan escoltar. Moviment que alguns autors han denominat “indie classical music”. No és res extraordinari, és el que s'està fent en sectors de la nostra societat, mireu per exemple el fira autogestionada de Gandia, FIGA, no ve a ser res més que això. A més, es canvia el format i el concepte d'allò que anomenem concert. Comencen a esclatar les flors d'aquesta incipient primavera, i com deia la cançó “cal que neixin flors a cada instant”

diumenge, 11 de setembre de 2011

Pateixen els "top" de la música clàssica la crisi?

Aquesta és la pregunta que es formula el compositor Jonathan Harvey al seu blog overgrownpath. Per desenvolupar el tema filtra els sous que reben alguns d'aquests "top". La polèmica començà al filtrar-se que Gustavo Dudamel havia cobrat 23.000€ per la seua participació en un PROM. El llistat filtrat és quest:

Hélène Grimaud - 16,000 euros
Kronos Quartet - 23,000 US dollars
Philip Glass - 36,000 US dollars més transport en bussines class
Patricia Kopatchinskaja - 10,000 euros
Dawn Upshaw per dos concerts - 57,000 US dollars 
12 cellistes de la Berlin Philharmonic - 24,000 euros més transport per avió de 24 seients.
The Sixteen - 14,000 Steve Reich - 18,000 US

S'ha de dir que a tot arreu, malgrat pagar-se aquests sous amb diners públics, no són de domini públic.
La conclusió que aplega Harvey es que per a res estan retallant les tarifes que reben aquests músics. A més, i és per on fa més mal, està el paper que estan desenvolupant les agències, no sols per vendre per "paquets", amb què són realment aquestes qui dissenyen els festivals i temporades, sinó pel tema de les comissions. Ay! el tema de les comissions, i no precisament per a l'agent, sinó per a l'amic que ostenta un càrrec de contractació i que ja rep el seu sou de les nostres butxaquetes! Un dia amb un poc més de valentia contarem una anècdota ben aclaridora! sobretot per al cometari següent.
Lorin Maazel en un trienni ha guanyat per ser director del Palau de les Arts 7!!! milions d'euros!!!! (mater mea!, açò s'ha de dir com a mínim en llatí). Si comptem els concerts que ha dirigit, la pròxima vegada que baixe de l'avió a Manises, per favor, crideu tots: Amague-se les carteres!!!

On An Overgrown Path: Are top musicians sharing the financial pain?

On An Overgrown Path: Are top musicians sharing the financial pain?: Everyone in classical music is talking about funding cuts. But no one is talking about how dwindling budgets continue to be top-sliced by ...

dissabte, 10 de setembre de 2011

dos vídeos del International Contemporary Ensemble

Pengem dos vídeos del ICE, els dos són dos assajos, l'un correspon al Palimpsest de Xenaquis


I l'altre de la Gran Partita de Mozart



No és només la qualitat del grup el que ens interessa, sinó també el tipus d'organització, el model de funcionament i el component innovador que impregnen tots els seus projectes

article de El País: La cultura... ¿salvavidas de Europa?

Ben interessant, encara que les idees que expressen no són noves, però sembla que van calant. Ací teniu l'enllaç
La cultura... ¿Salvavidas de Europa?

La premsa i un poc de la música en valencià

Òbviament hi ha un problema amb la premsa. Amb la local indiscutiblement, però aquesta no fa res més que imitar el que fa la premsa de gran tirada a nivell estatal. Fixem-nos en les edicions de hui. El País obri la seua secció dedicada a la música amb titulars grans i fotografia de Ramoncín! com diuen als pobles "quasi res porta el diari". La notícia és que estrena un nou disc, el Nostre Senyor ens agafe confessats. Que ens expliquen pacientment quins són els criteris de qualitat, de crítica, etc. que empren. Per descomptat, encara perdura la notícia publicada el darrer dia sis de la mort de Licitra. La darrera crítica és del passat dia 3. Hi ha una agenda per a música Pop, i per a la música clàssica? A El Mundo no trobem res. Al ABC res (per cert, una notícia ens ha impactat: Raphael canta per primera vegada en català!!) A La Vanguardia res. Al Periódico res, excepte les entrades del blog de Rosa Massegué. Al Levante hui ve la notícia del començament de la temporada de l'Orquestra de València, com sempre notícia sense reflexió. I ara, mal que ens sàpiga, fem referència a L'Informatiu, on no trobem mai referències a la música clàssica, i mira que malgrat la situació hi ha projectes interessants, podem veure-ho per exemple a Sueca! S'entén i compartim el suport a la música en valencià, però està convertint-se en un calaix on tot cap. Sabem que el següent comentari va a ser polèmic: en valencià es poden dir tantes bovades mal escrites i mal cantades com en arameu. La música en valencià necessita suport per consolidar-se, per a nosaltres no hi ha discussió al respecte. Però s'ha de fer amb allò que aporte qualitat als textos, a la música i a la interpretació. Els rotatius i els programadors necessiten capacitat crítica per avaluar la música, siga del gènere que siga, perquè tot no és bo. La mediocritat venuda com quelcom excel·lent ho pot fer fracassar, els que ens dediquem a la clàssica ho sabem per experiència.

Barenboim obrirà els jocs Olímpics del proper any

Com hem pogut llegir al blog de Lebrecht, Daniel Barenboim i l'orquestra del Wesy-East Divan obriran els jocs olímpics amb la interpretació de la novena simfonia de Beethoven. 
És important, no sols pel fet, sinó per les diferents circumstàncies simbòliques que envolten a l'orquestra, el director, la composició, l'esdeveniment, el moment actual...

divendres, 9 de setembre de 2011

The search of shining eyes en pdf

El llibre the Search of Shining Eyes (punxeu per a baixar-vos el pdf) són les conclusions d'un programa portat a terme als Estats Units al voltant els reptes oberts en la música clàssica. El llibre és ben interessant, i és un intent de redreçar la situació i entendre el per què en la època que més música clàssica s'escolta, és precisament quan menys públic hi ha a les sales de concerts.

Benjamin Zander TED vídeo

Pengem un vídeo de Benjamin Zander, concretament d'una conferència TED. Està en anglès però subtitulada en castellà.Vegeu-lo, és interessant i divertit.



Un concert a la Safor!

Sí hi haurà un concert aquest setembre a la Safor! i a més d'un grup local. El proper dimarts dia 11 a les 19'30h la Capella Ducal oferirà un concert en commemoració de la reinstal·lació de la col·legiata Gandia. Si ens equivoquem per aquests motius, no ens sabria mal equivocar-nos moltes vegades.

dijous, 8 de setembre de 2011

La Pop a la Festa Estellés de Tavernes

Demà, la Festa Estellés de Tavernes comptarà amb l'actuació de La Pop. Segons la pàgina oficial del grup la Pop són:

Tres membres d’Amanida Peiot (Francesc Burgos, Hugo Canet i Gerard Vercher) que s’acomboien amb el contrabaixista Xavi Alaman (Carraixet, Aljub, Òscar Briz...) per presentar aquesta divertida i atrevida formació totalment acústica, que revisita i actualitza peces del cançoner popular barrejades amb les cançons més jogasseres de la banda de la Valldigna. Tot açò en un espectacle per a tots els públics, grans i menuts, amb clara vocació participativa i posada en escena teatral.

No estar on s'ha d'estar

Probablement aquest siga un dels factors que més està afectant a la música clàssica. Segurament no estem on està la gent que potencialment seria el nostre nou públic. Estem esperant-los asseguts en els auditoris, esperant que entren, mentre aquestos passen per la porta per anar a altres llocs. Molt s'ha parlat de la manca d'un maig del 68 en la música clàssica, les revolucions del 60 canviaren el cine, la literatura, la música pop, etc. Però i la música clàssica? continuàrem asseguts amb el frac. El món ha canviat, la forma d'oferir la música clàssica no, els repertoris mínimament, amb què la visió que es té de la música clàssica és cada vegada més conservadora i dirigida únicament a elits "socioeconòmiques". Aquestes reflexions a desenvolupar ens venen al cap al constatar com en actes com les Festes Estellés i d'altres, els qui ens dediquem a la música clàssica ni estem ni ens esperen. I no és culpa de qui no ens espera, en tot cas és de qui no ha estat on haguera tingut que estar i ara li resulta difícil tindre lloc.

dimecres, 7 de setembre de 2011

Per si algú s'ho pregunta

Supose que algú s'ha preguntat per què tanta referència a blogs estrangers i no a cap d'ací. La resposta és òbvia, per què no parlen del que ens interessa. O millor dit, pot ser ens agrada el que diuen però els temes sobre els que versen no s'escauen al propòsit amb què hem creat aquest blog. Mentre arreu del món occidental és parla de les diverses problemàtiques obertes sobre la música clàssica, ací com si ploguera poquet. La major part dels crítics estan molt preocupats per la programació del Auditorio Nacional i del Teatro Real, sense veure la real moguda que hi ha fora dels recintes citats. Però trobem una admirable excepció, el blog de Fernando López Vargas, doneu-li un colp d'ull, paga la pena. Fernando és dels pocs valents que escriuen públicament coses com aquesta entrada sobre sueldazos y comisiones. Posem ací un llistat de la resta de blogs més llegits i qui tinga temps i ganes pot comprovar el que diem. I repetim, no es que no ens agrade el que diuen -encara que alguns d'ells no ens agraden gens- sinó que és còmode parlar del que parlen, el que és arriscat és parlar del que parla i en el termes que ho fa Fernando López Vargas.

Francisco Villalba
Jordi Caturla
Lucía López
Javier Extremera
Raúl Mallavibarrena
Gonzalo Pérez Chamorro
Carlos Villasol
Javier Alfaya
Santiago Martin Bermudez
Blas Matamoro
Arturo Reverter
Luís Suñén

La programació del blog de Greg Sandow

L'excel·lent crític americà Greg Sandow ha anunciat quins seran els temes que tractarà en els propers mesos al seu blog. Per a setembre és centrarà en la pregunta "en quin moment/situació es troba ara la música clàssica", a l'octubre en centrarà en el "comerç". Seguirem el blog i anirem penjant els enllaços i fent comentaris. Com podem comprovar, els problemes que sofrim al nostre entorn són problemes globals, per tant, cal estar atents a tot allò que es diu i es fa fora de casa nostra. Estem d'acord amb Sandow quan afirma que ara és el moment de recuperar el públic perdut i treballar en nous públics mitjançant recursos no convencionals. Els formats tradicionals, en la nostra opinió, s'han quedat ancorats en una tradició burgesa centre-europea heretada del segle XIX que es resisteix a evolucionar, i ací recau part del problema. Com afirma Sandow és el moment del "renaixement" de la música clàssica.

A la carta

En el nostre nou espectacle a la carta és el públic qui tria com comença, com continua i com acaba. Cada representació un espectacle diferent i impredictible.




dimarts, 6 de setembre de 2011

des de Toronto una experiència a imitar

L'orquestra de Toronto ha aconseguit despertar l'interés del públic jove, al contrari del que ocorre amb la majoria de les orquestres. Conseqüentment a revifat el consum de la música clàssica a la zona. Al següent link teniu informació sobre el tema i com ho han aconseguit:

Calefax a RNE

En aquests moments, a Radio Clásica estan retransmetent en diferit un concert del quintet Calefax.

Mozart i variacions sobre un tema de Haendl. Dos Poemes de Màrius Torres

Dos bells poemes de Màrius Torres
MOZART
Enduts d' un ritme fàcil i profund,
també els nostres compassos voldrien, un a un,
volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
ala d' un ordre en moviment,
ràpida, lliure...
Potser la nostra vida sigui un mal intrument,
però és música,viure!
VARIACIONS SOBRE UN TEMA DE HAENDL
Les mans càlides i llargues
arrrenquen del clavecí
velles tonades amargues
d'esquelet de violí.
Les mans rellisquen, serenes,
amb la mecànica justa
dels dits morts que passen denes
d'un vell rosari de fusta.

dilluns, 5 de setembre de 2011

Un altre vídeo de Calefax

Com veiem que us ha agradat el vídeo de Calefax, en pengem un altre. Són realment extraordinaris.

És precisament ara quan es necessita música


Estem en un país i en un moment on la inversió i el consum de música, i de les arts en general, és realment baix, marginal diríem.
Aquest món canviant on l'economia i el concepte de treball estan evolucionant -tant com a paradigma com a col·locació geogràfica dels factors que la conformen- a casa nostra queda més que clar que és en l'educació i la formació de la població allò que ens pot fer progressar. La producció industrial en massa, i de retruc la mobilitat d'aquesta, s'ha desplaçat a altres zones del planeta. Se'ns anuncia que el nostre futur està en la creació d'una economia basada en la creativitat. L'esforç d'aprenentatge i adaptabilitat que es demana no és qualsevol cosa. Com apunta Richard Florida es necessita la creació d'una “classe social creativa” que canvie el model productiu.
I quin paper juga ací la música i la resta de les arts? En precisament configurar part d'aquesta nova mentalitat, és a dir, un paper clau en la formació de la nova economia. Aquella gent introduïda en la música o en altra art coneix el procés que comporta la creació, que després aplica de forma natural al seu treball. La nova economia no demanarà treballadors que mecànicament facen la mateixa feina durant anys, tot el contrari. La música i les arts facilitaran les necessàries noves eines de capacitat creativa a aquesta nova generació de treballadors. La ironia està en què es sap que les arts són convenients per a la configuració del nou sistema productiu, però és precisament en això amb el que més s'està prescindint, hipotecant així el futur.
Es reclama una formació continua. Per als músics açò sembla una broma. Tot músic actiu, diàriament, i amb una disciplina que sorprendria a molts, dedica part del seu temps personal a l'estudi i al manteniment. Ho fem des de menuts fins que ja majors el cos no ens deixa. Aquesta disciplina per desenvolupar les habilitats individuals també s'aprèn i s'inculca. Aquest treball es realitza per després amb altres músics conformar un grup des d'on “crear” conjuntament. L'afany de perfecció i d'expressió és immanent en qualsevol dels membres d'un grup, però treballant en la creació d'un mon sonor compacte format per individualitats. És com funciona la música, i no pot funcionar d'altra forma. Qualsevol gerent de qualsevol empresa signaria ja aquesta forma de treball entre els membre de la seua companyia!
Ara fixem-nos ens aquells països europeus econòmicament capdavanters. Tots ells es caracteritzen per un gran consum d'art. És, com més d'un analista ha comentat, precisament allò que aporta l'art, i en concret la música, un factor present en el sistema productiu, i en general en la mentalitat de la societat, el que junt amb altres factors fan reeixides la seues economies i l'entrament social.
Queda clar que no és només el gaudi estètic que provoca la música el que interessa, sinó sobretot els valors que transmet el “treball” creatiu dels qui la fan possible allò que la fa necessària.
Per tant, és ara! quan s'ha d'oferir a les televisions, als teatres, auditoris o a qualsevol lloc escaient música, art; és ara! quan s'ha d'invertir en l'educació artística dels nostres fills; és ara! Quan s'ha formar a la societat adulta mitjançant la programació. La música i la resta de les arts no les hem de veure com un luxe per a moments on una societat es pot permetre capricis. El luxe és prescindir-ne ara!

diumenge, 4 de setembre de 2011

Una frase: "L'art és el baròmetre de la societat"

Probablement aquesta frase que hem llegit fa poc resumeix perfectament bona part del que hem anat comentat en diverses entrades d'aquest blog:
"L'art és el baròmetre de la societat" 
Si és així, què marca aquest baròmetre de la societat de la nostra comarca?

el blog al mòbil

Hem activat el disseny per a mòbil del nostre blog. A poc a poc anem aprenent. Esperem que a tots aquells que esteu enganxats als iphone o altres aparells per l'estil us siga útil.

While we're talking about orchestras... by Greg Sandow. Article sobre la pèrdua de públic


Enllaç al blog the Greg Sandow http://www.artsjournal.com/sandow/2011/07/
Two big developments. The Toronto Symphony seems to be finding a young audience. Or that's what a Los Angeles Times story the link takes you to says. Thirty-five percent of the orchestra's audience, we're told, is younger than 35. 

Which compares to data from past generations, when the classical music audience was no older than the rest of the population. In 1955, for instance, more than half the Minneapolis Symphony audience was under 35. (That orchestra, of course, is now the Minnesota Orchestra.) 

If the Toronto story really is true, it might be the biggest news in classical music, even bigger than the Philadelphia bankruptcy. Good news, I'd like to think, trumps bad news. I'm thinking of going to Toronto, maybe this fall, to see it all first hand.
And the second development is Jesse Rosen's speech at the League of American Orchestras annual conference last month. He's the president of the League, and his speech -- though delivered in a wonderfully calm and friendly and constructive way -- was dynamite. Here are links to the official text, and to a video of Jesse giving the speech. The text, of course, is quicker to read, but watch the video, if you can. It has things not in the official text, and the tone is masterful.
What did Jesse say? That orchestras are in serious trouble. They're spending more, and taking in less money. Deficits are rising. And the deficits are structural -- not simply the result of economic troubles, but instead built in to the way orchestras function.
On top of all that, fewer people go to classical concerts. Orchestras haven't learned how to reach their audience -- existing or potential -- in other ways. Donors are wary of giving money; support from foundations and corporations is way down.
And, in the face of growing diversity in the world at large, their audiences (despite efforts to change this) remain almost completely white.
The solution, as Jesse outlines it?
Orchestras have to face these facts, transparently admit them (with data on how they're specifically affected), and take steps to change things.
They have to realign themselves with the needs of their communities.
And -- very important for the series of posts I've been doing lately -- they have to become more creative:

If we are to be a creative form, not just a re-creative one, then we must work to attract creative people, as well as nurture the gifts of those already in our orchestras.
We need to be asking, what kind of talent must we include to create the musical experiences  that will usher in the next generation of people who passionately want us in their lives?
Young entrepreneurial musicians, some of them in our orchestras, are finding a following with audiences and funders by performing in small and often unlikely venues.
They may cross genre boundaries, or simply rethink their approaches to traditional repertoire, but they thrive on intimacy and audience engagement. If we want -- and I think we do -- this next generation of creative artists involved with our orchestras, our current audition system needs to change to embrace a broader range of talents than just superb musicianship and technique.

Of course Jesse doesn't go as far as I do, in questioning whether the playing itself -- apart from new ways of presenting it -- is arresting enough to seize a new audience. But I think his points are allied to mine.
And one more thing. It might be tempting to say that what he says is simply his opinion, or the opinion of the League management, and that it doesn't speak for orchestras. Of course there are complex issues buried in those thoughts -- when you speak for an orchestra, who, exactly, would you be speaking for? The board? The management? The musicians?
But leaving that aside (even though it's a question that matters), Jesse was hardly speaking only for himself, or his colleagues at the League. The League doesn't work that way. It's a membership organization, and it can't get far ahead of its membership.
So anyone setting official League policy has to get buy-in at least from prominent members. Which, as Jesse notes in things he said that aren't in the official text -- one reason you might want to watch the video -- he went over this ground with some of the member orchestras, long before drafting the speech. Some of the orchestras objected, saying that even though what Jesse said was true, they couldn't admit it publicly. (Something I myself have heard said behind the scenes.)
But later these orchestras came around, and backed this extraordinary public announcement of orhcestras' troubles.

I la notícia és...

La notícia és la no-noticia. A la comarca de La Safor de moment, com dèiem fa uns dies, no hi ha cap activitat professional de musica clàssica programada.

dissabte, 3 de setembre de 2011

El nostre nou espectacle "A la carta"

Comença la nova temporada 2011-2012 i posem a rodar el nostre nou espectacle "A la carta".

a setembre només tres concerts a tota la "província" de València

Segons les informacions que hem anat arreplegant, a les comarques que conformen la província de València (exceptuant les activitats del Palau de la Música de València i el Palau de les Arts, que per cert, també són ben escasses) l'activitat musical clàssica professional a setembre es limita a tres concerts. Només tres concerts! Podeu comparar-ho amb les informacions que hem anat aportant d'algunes ciutat alemanyes amb població semblant a la de Gandia i Tavernes. Com sempre diem en aquest tipus d'informació, ens podem enganyar (algun concert se'ns ens pot escapar) però si ho fem serà de poc.

divendres, 2 de setembre de 2011

Poema Vicent Andrés Estellés

Hui, dia de la festa Estellés, no volem de deixar d'homenatjar al gran poeta valencià. Ho fem discretament, deixant aquest poema de Vicent en el nostre blog.
Per un país no interromput de cobles
Per un país multiplicat en ritmes
Per una país que amb la música signa
Dóna el decret just de la seua estatura.
Oh! aquest país de voluntat sonora.
(Vicent Andrés Estellés)

Calefax: un ensemble diferent

Calefax és un ensemble holandés diferent i original en molts aspectes. Ací teniu l'enllaç de la seua pàgina web i un vídeo. Esperem que ho us agrade, són sorprenents
Calefax


Els PROMS

Al contrari que molts altres esdeveniments de l'estiu d'arreu del món, els PROMS de Londres cada temporada tenen major demanda d'entrades i de permisos de ràdios i televisions per emetre els concerts. A més els vídeos que es pengen a youtube són vist massívament. És un model a seguir a menor escala a casa nostra?
Pengem un vídeo del darrer concert dels PROMS del 2007



dijous, 1 de setembre de 2011

Citizen Musician. Una iniciativa interessant

Pengem els enllaços del perfil del facebook i de la pàgina web d'aquesta iniciativa que està portant-se a terme als EUA, i que ben bé podríem imitar ací

I per què no continuar comparant?!

Continuem comparant. Diuen que les comparacions són odioses. Depén, algunes semblen ser ben convenients. Hui anem a fixar-nos en Tavernes: una població d'uns 18.000 habitants, amb una Casa de Cultura amb unes instal·lacions excel·lents, que no té cap grup de música clàssica propi o resident, i la programació de música, per raons diverses, és més bé escassa. Ara fixem-nos en Aue. Ciutat Alemanya amb una població d'uns 17.500 habitants. Compta amb el winterstein theater 



Supose que molta gent al veure la foto deu estar pensant que li sembla a l'antic Capitolio. Aquest teatre compta amb l'orquestra Erzgebirgische Philharmonie Aue, un cor i un grup de teatre professionals (http://www.winterstein-theater.de/index.php?option=com_content&view=article&id=136&Itemid=51). Al següent link podeu consultar la programació de tota la temporada 2011-2012 programació winterstein-theater. Però a més, la ciutat compta amb la kulturhause, amb una sala de concerts on també actua la Erzgebirgische Philharmonie Aue. Al següent link teniu la programació de la Kulturhause http://www.kulturhausaue.de/index.php?id=48, i al següent la programació només de l'orquestra, que s'ha de sumar a les actuacions que es realitzen al Winterstein Theatre http://www.kulturhausaue.de/index.php?id=48&tx_ttnews[cat]=14&cHash=3cf71b070abc7d2b89fdbe5743289bd6. Enveja, sana, però enveja. Com deia Vicent Andrés Estellés, un país que amb la música signa / dóna el decret just de la seua estatura. Quina és la nostra?

I hui comença la temporada 2011-2012

Hui, 1 de setembre, comença "oficialment" la temporada 2011-2012. Enfilem aquest nou període amb il·lusió i engrescats. Aquest nova temporada obre una nova època en la nostra formació. Hem treballat per adaptar-nos als temps, i pensem haver-ho aconseguit, vosaltres ho direu. A poc a poc, anirem donant-vos detalls.
Salutacions a tots
Llevant Ensemble