Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 19 de desembre del 2011

Qui és qui VI: els polítics

Si la situació actual és la que és es deu en bona part per les polítiques errònies portades a terme des de fa temps. Errors que han comés els polítics. Cadascú que assumisca la seua responsabilitat, exactament com ho hem de fer tots els demés.
Resultaria fàcil, i més actualment amb el descrèdit que tenen els polítics, "posar-los a parir" de forma genèrica. Però no seria ni just ni correcte, més bé tot el contrari, seriem injustos amb tots aquells que es dediquen a l'acció política i han treballat durant anys amb esforç continuat i intel·ligència. Però parlar-ne bé de forma genèrica també és ben complicat.
Des del punt de vista municipal hem constatat que en més casos del que seria desitjable la regidoria està ocupada per polítics amb una ínfima preparació tècnica. Un espera que els regidors de l'àrea de cultura siguen gent relacionada amb allò que hauran de treballar, però no sempre és així.  En el cas dels pobles menuts els ajuntaments no compten amb un programador, fet que agreuja la situació si el regidor de l'àrea no pertany al món cultural. També el cas contrari! gent molt preparada però sense un pressupost suficient per a poder portar a terme idees en un principi interessants.
Una crítica, que suposem molts companys compartiran, és que han de programar, sí programar, que és una cosa bastant diferent a acumular actes culturals. No és el mateix, ni molt menys. Amb els recursos que siguen, ara amb menys abans amb més, però que programen! Que avaluen les mancances, que marquen objectius, que siguen agosarats, que premien la creativitat, que sàpiguen separar cada àmbit (l'amateur del professional i l'estudiant), que estiguen al dia en allò que ocorre al voltant de la cultura, etc.
En els cas dels pobles amb programadors culturals, és necessària la direcció política, però un polític per haver sigut escollit pel poble no li són atorgats els coneixements necessaris com una espècie d'il·luminació, llavors ha de saber separar entre allò que és la feina dels treballadors qualificats i l'activitat política (no confondreu-ho amb partidista). No saber-ho pot portar a situacions malagradoses, amb casos de censures intol·lerables, com les sofertes per Romà de la Calle al MuVim, exemple paradigmàtic de censors per un costats i d'integritat per l'altre.
En mà dels polítics està la confecció dels pressupostos, decidir la quantia de la partida pressupostària dedicada a cultura. Doneu-li un colp d'ull als pressupostos de cultura dels vostres pobles, nosaltres ho hem fet en els nostres. No ens hem trobat amb cap sorpresa, la dotació és raquítica. Encara que aquesta mancança amb imaginació i treball es pot intentar pal·liar, però clar, amb imaginació, treball i no conformant-se.
Tot sembla bastant negatiu, però pensem que hi han pobles on s'ha fet concretament al contrari de com ho acabem de descriure, amb resultats més que òptims. És a dir, és possible, i ho és per les persones.