Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

diumenge, 29 d’abril del 2012

Conclusions 1ª temporada "Llevant Al Raval"

Unes primeres conclusions del que ha significat per al grup aquesta primera temporada al Raval:
  1. Possiblement el més important: hem fet noves amistats, així de senzill. Això sempre va per davant dels diners i altres interessos.
  2. Hem gaudit i, creiem, que hem fet gaudir al públic. Ens ho hem passat bé.
  3. Els grups de música clàssica -desconeixem directament altres gèneres- tenen molt que aprendre de la gent del teatre. Malgrat els problemes actuals que pateixen les arts escèniques, la forma de treball de companyies com Pluja és el model a seguir.
  4. Per a nosaltres, i per a tots, hi ha un problema de públic. Negar-ho no porta a cap lloc. De sobra n'hem parlat i hem pogut llegir textos ben interessants, especialment de Greg Sandow. És un problema "global" de la música clàssica. Deixant de banda la quantitat, podem afirmar que el públic que hem tingut al Raval és un públic compromès. Ens expliquem. És un públic que aprecia la innovació en els formats, i que accepta de bon grat l'apel·lació a què el concert siga una experiència afectiva. De sobra ho vàrem poder comprovar amb l'Entartete Musik. Açò porta com a resultat una connexió i relació amb el públic que transcendeix allò merament musical, establint lligams més forts músics/espectadors que en altres formats i contextos tradicionals.
  5. Dalt l'escenari hem viscut moments especials, com el final de l'obra Brundibar, amb Sergi tocat la melodia Wiegala i Ximo recitant el text, va faltar el "canto d'un duro" per a soltar més d'una llàgrima. O en alguns moments del darrer concert amb els poemes de Vicent Andrés Estellés.
  6. Decididament aquest any, i concretament el que hem fet al Raval, ha suposat un punt d'inflexió en el nostre quefer.
  7. La interdisciplinaritat i la col·laboració entre els diferents agents culturals és essencial per a poder superar l'atzucac en què viu aquest moment el sector cultural d'aquest País.
  8. Hi ha empresaris dispostos al mecenatge, però sense la nova llei no hi ha res a fer. La promesa era que seria una de les primeres lleis de la legislatura. Encara estem esperant. Per tant, agraïm encaridament l'ajut rebut des d'Iniciatives Culturals, Alverlamp i en el darrer concert també Ambra Llibre. Una característica comuna en tots ells: els gerents són gent jove, inquieta i imaginativa.
  9. Novament la gent de Pluja. Sense la seua generositat i amistat res d'açò haguera sigut possible. En cap lloc, i ja fa onze anys que toquem junts, ens han tractat com al Teatre del Raval. Ens sentim afortunats.
  10. Els mitjanç de comunicació ens han recolzat, i ho agraïm encaridament. Però també hem de dir que a Gandia, i a la comarca en general, trobem a faltar una vertadera crítica musical -no sols a la premsa escrita- i uns criteris més acurats al voltant del fet musical, tan important com és a la comarca.
  11. Darrera conclusió: si no passa res hi haurà una segona temporada, ja n'estem treballant.

3 comentaris:

Jesus Eduard Alonso i López ha dit...

Unes bones reflexions, i una animositat imprescindible i lloable.

Unknown ha dit...

Gràcies. Els músics som sempre animosos amb el nostre ofici, perquè més que ofici és addicció. Com diu el compositor P. Glass quan li pregunten per la seua famosa capacitat de treball: no és que m'agrade treballar és que m'agrada divertir-me.

Isabel Villagar ha dit...

La verdad es que los artistas tenemos que empezar a ver que hay opciones y posiblidades y sobre todos modelos viables que imitar. Aprender de otros profesionales es apasionante... lamentablemente nos educan en una especie de egocentrismos que nos va cerrando las miras...
Enhorabuena por el modelo y gracias por compartir las conculsiones. Yo también he aprendido mucho del mundo del teatro y creo que la apertura mental nos beneficia a todos.