Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dimarts, 8 de maig del 2012

Llibres: El triunfo de la música de Tim Blanning

BLANNING, Tim. El triunfo de la música. Los compositores, los intérpretes y el público desde 1700 hasta la actualidad. Barcelona: Acantilado, 2011.

Sens dubte un llibre interessant. Això que vaja de bestreta.
Dues consideracions prèvies. Una sobre el títol. L'original en anglés és aquest: The Triumph of Music in the Modern World.  L'edició en castellà compta amb un títol paral·lel, la finalitat del qual, al nostre parer, és delimitar el període històric tractat. No era més fàcil afegir al títol en la Edad Moderna? O és que l'editor no està massa convençut dels coneixements en terminologia històrica dels lectors castellanoparlants? No és un cas aïllat. Possiblement el cas més decebedor és el del llibre de Henry Kamen Cambio cultural en la sociedad del Siglo de Oro. Títol de flaire acadèmic que substitueix el més literari i eloqüent de The Phoenix and the Flame. Però bé...
Una segona consideració. L'autor assenyala clara i contundentment que el llibre no és un llibre de musicologia, que és un llibre d'història social, cultural i política, i que per a llegir-lo no calen coneixements de música. No estem d'acord. Els límits de la disciplina, no només el de la musicologia, també, i sobretot, els de la història és un tema, més que difícil, polèmic. Els departaments de les universitats, instituts d'investigació i recerca, associacions professionals mostren una gelosia ben fèrria al respecte. Aquest és un llibre de musicologia, de musicologia històrica, o si ho prefereixen d'història de la música, que per al cas és el mateix. La no inclusió de terminologia tècnica del que els musicòlegs anomenem musicologia filològica no exclou aquest treball de l'àmbit d'estudi, de la disciplina. Cal comprendre que Blanning forma part d'un departament determinat d'una universitat determinada amb un departament de música ben potent. 
El llibre fa un acostament a la història de la música diferent als llibres tradicionals. Com bé diu l'autor, és tracta bàsicament d'un treball d'història cultural. De tots els capítols és el darrer el més interessant i tractat amb més profunditat. Què suposa la música com a factor social i de mentalitat col·lectiva, i què paper desenvolupa en els canvis ocorreguts en els darrers tres-cents anys? Aquesta sembla la qüestió que desenvolupa el autor. 
Una frase pot exemplificar el propòsit del llibre: hay que situar su liberación [la de la música] dentro de un marco històrico más amplio. Res nou a la musicologia dels darrers vint anys, però sí per a un llibre divulgatiu editat en castellà. L'autor ens convida a comprendre la música i comprendre el passat de la nostra societat mitjançant l'art dels sons i els seus actors. Ens mostra com es construeix al llarg del segle XIX el motlle de les estructures musicals i dels músics encara existent hui en dia. Paradigmes actualment en una crisi severa. De Liszt i Paganini a Frank Sinatra o Lady Gaga hi ha un nexe, un camí que recorre el concepte de músic, de Déu de la Música. Prèviament Haydn vestia com un criat. Es passa de serv a heroi nacional. S'estudia l'auge de la burgesia i, lligat a aquest, el dels concerts públics i els seus santuaris, dignificats com a símbols de classe. Que exemple més eloqüent tenim els valencians amb El Palau de les Arts, encara que res a veure amb la burgesia, però sí amb la imatge de "classe". La música com a ferramenta política, com a creació d'identitat, de filiació. L'autor estudia amb deteniment el paper de la música en el desenvolupament dels nacionalismes, essent aquesta una de les parts més aconseguides del llibre. 
Hom palesa l'estat dels estudis d'aquests tipus a Espanya, al no poder constatar treballs, per exemple, sobre l'himne de Riego comparables als estudis realitzats sobre altres himnes a la resta d'Europa. Ens referim a estudis emmarcats dins el que anomenem història cultural. Llavors, no sorprén la manca d'informació de l'autor sobre allò que ha ocorregut ací. No ens ha d'estranyar, quina bibliografia de qualitat hi ha per al segle XIX i XX sobre la música a la Península Ibèrica? Per al segle XVIII la cosa és diferent, però d'ahí endavant... Llavors, entenem l'oblid. 
Resumint, un bon llibre amb un enfocament novell per als llibres divulgatius sobre història de la música editats en castellà.