A la Valldigna si ens ho proposem podem: YES WE CAN

Doncs, sí. Si ens ho proposem podem! No hem de poder nosaltres en fer deficitari allò que és o pot ser rentable?! bons som els de la Valldigna! i no fem referència únicament a la cosa econòmica, ni molt menys.

El cap de setmana passat, dissabte concretament, als pobles de la Valldigna, més o menys a la mateix hora, tenien tots ells programats activitats musicals. Festival de Juliol a Simat, concert rock a càrrec dels veterans Barricada a Benifairó i la Pop al Carrer a Tavernes. A la propera Alzira actuava també Limbotheque. Eixa és la millor eina, dispersar el públic.

El Festival de Juliol depén d'institucions públiques, i, mal que ens sàpiga dir-ho, no té cap arrelament social en l'entorn -la Valldigna. De fet, en algunes edicions han hagut punxades de públic importants, així com també un concert on només una persona va pagar el 18€ de l'entrada mentre els demés van entrar de bades! Aconseguir arrelar-se en l'entorn no és fàcil, però amb l'experiència acumulada d'anys creiem que un canvi d'estratègia no estaria de més. Per altra banda, i no parlem únicament per nosaltres, no es compta amb els músics locals. Per si hi ha dubtes, els músics valldignencs, a més de en totes, -sí, en totes!- les orquestres espanyoles també han estat i estan presents a la Filharmònica de Nova York, l'Orquestra de la Ràdio de Baviera, la Gewandhaus de Leipzig, La Mahler Chamber Orchestra, Jove Orquestra de la Comunitat Europea, entre altres, i com diuen "qui vulga més que pare el cabàs".

El concert de Barricada a Benifairó estava organitzat per una empresa privada, però amb una subvenció de 4.000€. L'acte era esporàdic i s'emmarca dins les activitats d'oci i festes que programa l'ajuntament.

La Valldigna segons el botànic Cabanilles (s. XVIII)

No anem a amagar la nostra simpatia per la gent de La Casa Calba i la seua iniciativa del Pop al Carrer. Aquestos sí fan solatge i estan tenint any rere any més repercussió a la Valldigna, així com en altres contrades i en els mitjans de comunicació generalistes i específics. Creiem que iniciatives creatives com aquesta són les més perjudicades per la descordinació.
Hi haurà qui al·legarà que cadascú té els seu públic. Doncs no. El públic és transversal, i de ben segur que bona part dels aficionats a la música medieval també els agrada escoltar a Thaïs Morell, per exemple
Els responsables d'institucions possiblement no capten el problema com nosaltres, però a la Valldigna, de forma recurrent, ens trobem amb aquestes situacions. Si l'elecció és disseminar el públic -per acció u omissió- en una competència destrellatada, aleshores podem cridar ben fort: YES WE CAN.
El cas és que la música, l'art i la cultura en general, tal i com està la situació actual, ni la Valldigna ni la Safor es poden permetre tal descoordinació.