Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dijous, 28 de febrer de 2013

Als joves compositors

Des dels principis del Llevant Ensemble sempre hem intentat incorporar als nostres programes composicions d'autors locals, especialment autors joves. Sabedors de les dificultats que suposa sovint que la música d'un compositor novell siga interpretada, aquestos han tingut un espai als nostres concerts.
http://iwritethemusic.com/comp_01.jpgL'actual situació econòmica és un handicap, en ocasions insalvable, per als compositors. La reducció dramàtica del nombre de concerts arreu del País, el desbastellament del ja feble entramat d'ensembles professionals locals, la desaparició de premis i beques, etc., obliguen a guardar les noves composicions i esperar temps millors per poder estrenar-les.
Des del Llevant Ensemble, conscients de la situació, volem fer una crida a tots aquells compositors locals, especialment els joves. Si teniu algun projecte o alguna composició que s'ajusta a les nostres característiques com a grup, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. No sempre és fàcil encabir una composició en un programa, i més quan aquestos són "temàtics", però sempre hi ha alguna ocasió per fer-li lloc.
En els darrers temps, no cal explicar perquè! hem reduït els nostres concerts a la formació bàsica nostra, el quintet de vent. Però, temps era temps quan els mercats no ens dictaven el que havíem de fer, conformàvem programes amb catorze o quinze músics, no necessàriament tots d'instruments de vent. Llavors, no penseu que només ens interessen els quintets.
Com a mostra, pengem un vídeo amb música de David Cuevas, concretament de Miniaturas. L'enregistrament el férem farà uns sis o set anys. 


 

dilluns, 25 de febrer de 2013

La Valldigna i els seus músics

http://2.bp.blogspot.com/-ASDdwTdyv6o/T2xigIYAlnI/AAAAAAAAEpY/HhxpIrUe9ms/s1600/Valldigna.jpgA la Valldigna ens vanagloriem de tenir entre els veïns molts músics, tant amateurs com fent-ne ofici. L'altre dia, fèiem un comentari a les xarxes socials sobre l'escassa atenció, tant dels mitjans de comunicació locals com de les institucions, que havia rebut el concert que férem a Tavernes. Situació que contrasta amb els mitjans comarcals, que pràcticament tots es fan ressò de les nostres activitats quan els enviem informació de les nostres activitats. Aquest tracte no és un fet puntual per aquest concert ni amb nosaltres.
Podem donar dos detalls, a veure vostès que opinen:
  • Visitar per set vegades a un responsable cultural, la primera visita sense cita prèvia i les posteriors totes amb cita concertada directament, i no rebre'ns. Si algú li ve al cap la paraula humiliació...
  • Enviar correus electrònics a institucions, emails publicitats a les webs per a què tot aquell qui vulga posar-se en contacte ho puga fer, i no rebre resposta.
Ara parlem del col·lectiu de músics, dels qui en fem ofici. Som per nombre i èxit el col·lectiu professional més important de la Valldigna. Què exagerem?! gens ni mica. Els músics de la Valldigna hem tocat i toquem en pràcticament totes les orquestres professionals de l'estat. A més, hem estat presents a la Filharmònica de Nova York, al Concertgebouw d'Amsterdam, a la Gewandhaus de Leipzig, a l'Orquestra de la Ràdio Bàvara, a la Staatskapelle de Dresde, a l'Orquestra Mahler, a l'Orquestra de Cambra Europea, la Jove Orquestra de la Comunitat Europea, a la Filharmònica des Schleswig-Holstein, i més i més. Qualsevol amant de la música clàssica sap que aquestes orquestre són la Champions liegue. És com si els futbolistes de la Valldigna jugaren al Barça, al Madrid, al Chelsea, al Bayern de Munich, al Manchester, al Liverpool, al València, etc. Comparat amb el futbol potser sí impressiona als neòfits. Comparem-ho amb altres col·lectius: cinetífics i humanistes a Harvard, a Yale, a la Sorbone, Columbia, Oxford, Cambridge, etc. Comparant-ho així potser la perspectiva canvia.
No hem de caure amb l'arrogància, però sí sentir-nos orgullosos com a col·lectiu d'allò que hem aconseguit, i reclamar a les institucions locals un tracte diferent, no deferent, però almenys que no siga humiliant.

dijous, 21 de febrer de 2013

Llevant Ensemble interpreta Raíces de Miquel Asins Arbó

Pengem aquests vídeos amb uns enregistraments que vàrem fer fa anys de Raíces, composició per a quintet de vent del català, però afincat des de molt jove a València, Miquel Asins Arbó. 
Aquesta música l'hem interpretada infinitat de vegades, durant anys ha estat en els programes que confeccionàvem. La raó? era i és una de les composicions que el públic assistents als nostres concerts més els agrada.
Amb aquesta entrada volem retre homenatge Asins Arbó, un compositor que no mereix que l'arraconem en les obagues del passat. Ben al contrari, la seua música simfònica, de cambra i per a pel·lícules mereix reconeixement.









 



 


Bé, un darrer vídeo amb la banda sonora de la pel·lícula Plácido, de García Berlanga. Una melodia senzilla amb una exquisida orquestració. No us recorda a Te per a dos de Shostakovich?






dilluns, 18 de febrer de 2013

Pròxima parada: Tavernes

El proper divendres el Llevant Ensemble estarà a Tavernes. Concretament a les 19'30h a l'auditori de la Unió Musical.
http://1.bp.blogspot.com/_BG-_PK_s45E/TOQQdm8VGdI/AAAAAAAABUw/zgEKVIl051c/s1600/foto+valldigna+general.jpgSembla una paradoxa, però en aquest País les coses van així. La majoria dels "llevantiscs" som i vivim a la Valldigna, i mira per on, és possiblement on menys hem actuat. De fet, només ho hem fet en una ocasió, concretament a Tavernes, ja fa anys, un dissabte per la vesprada que retransmetien un València-Barça, podeu imaginar l'aforament. 
Però sembla que les coses van canviant, al menys a Tavernes. Aquest divendres estarem al "matadero" interpretant música de Dubois, Françaix, Auric i Rota. Òbviament ens fa molta il·lusió tocar a casa, a qui no? 
A més, per a la propera primavera estarem altra vegada per Tavernes amb la música de Frank Zappa. En aquesta ocasió l'organització del concert corre a càrrec de l'Ajuntament.
Una reflexió. A la Valldigna ens vanagloriem de la gran quantitat de músics que hi han, professionals i amateurs, i podem fer-ho! Però al marge dels concerts de les bandes i les corals amateurs, quants concerts de música clàssica de grups professionals s'han fet en els darrers dos o tres anys? Sense tenir en compte aquest gran fracàs econòmic, de públic i d'organització que és el festival de música que organitza a l'estiu la fundació Jaume II amb els dits d'una mà ens sobra per a comptar.

dijous, 14 de febrer de 2013

Amarcord interpertat pel Llevant Ensemble

Així comencen els nostres concerts dedicats a la música de Nino Rota, amb el tema principal d'Amarcord. És una peça breu, senzilla, serena, que flueix sense entrebancs ni estridències.
Hem registrat els dos darrers concerts. Aquest vídeo correspon al concert del darrer 10 de febrer a l'ermita de Sant Antoni de Gandia. Anirem afegint més vídeos d'aquests dos concerts.



dimarts, 12 de febrer de 2013

Açò també és Frank Zappa

Durant les properes setmanes, a més de treballar amb els concerts que tenim, comencem a enllestir el nostre projecte de primavera: un concert amb música de Frank Zappa. La majoria coneix a Zappa per la seua música rock, una música sofisticada, complexa, de textos irreverents, irònics. També es coneix la persona: pacifista, crític àcid de la classe política americana -de la famosa hipocresia de les classes acomodades- defensor de les minories, lluitador pels drets humans, etc. Altres aspectes de la personalitat de Zappa són menys conegudes, ja anirem parlant-ne.
Però Zappa, segons ell mateix i també pel seu fill Dweezil, era un músic de música clàssica que tenia una banda de rock. Per tant, la seua producció "clàssica" era per a ell una part essencial de la seua producció. Però la seu activitat com a músic de rock eclipsà les altres vessants musicals que conreà. Nosaltres, al programa que hem preparat amb la seua música, també incloem -no podia ser d'altra forma pel tipus de música que fem- composicions clàssiques. Com en la música Rock, aquestes músiques són extraordinàries. 
En els darrers temps grans orquestres i intèrprets dediquen part de la seua activitat a Zappa, entre ells el tot poderós Pierre Boulez
Inserim aquest vídeo de Naval Aviation in Art? interpretat per l'Ensemble Intercontemporain dirigit per Boulez.Valga com a mostra de l'immens talent i intel·ligència d'aquest home senzillament genial.



dijous, 7 de febrer de 2013

Parlar de poesia i música

Que quede clar des d'un principi que cadascú pot dir la seua. En això no hi ha cap problema. Un cop hem deixat això clar, volem fer un pensament.
La relació entre música i poesia és un tema clàssic de l'estètica, ens podem retrotraure fins a la Grècia de Plató. Tenim al nostre abast una gran i extraordinària bibliografia de tots els temps sobre aquest tema, per altra banda apassionant.
La contemporaneïtat no és aliena, i al recer dels treballs sobre estètica, semiòtica, retòrica, etc., s'ha publicat treballs excelsos. En castellà reduïm molt allò publicat, tant en treballs originals com en traduccions; i en valencià, ... millor ho deixem estar.
Vivim en un món on la cultura cada vegada sembla tractar-se de forma més banal. Darrerament, estrelles de rock que la frescor de la joventut se'ls ha fugit, i no troben espai, s'han endinsat en el terreny de l'especulació. Dos exemples, Santiago Auserón (Radio Futura) i Loquillo. No hi ha cap problema al respecte. Però deuen les universitats, les revistes i programes de televisió "culturals", fer-se ressò de treballs o arguments tan dèbils com els que exposen? Més encara, deuen les universitats o altres institucions organitzar actes, amb tota l'artilleria propagandística, mentre té especialistes de prestigi a casa als quals no se'ls fa ni cas? No poden canviar el format d'acte hagiogràfic per un debat obert entre especialistes on aquests músics també participen?
El problema, òbviament, no rau en l'àmbit musical des d'on provenen, això és una ximpleria com un cabàs. El problema és que l'especulació estètica i musicològica que intenten desenvolupar necessita d'una preparació acadèmica que o no tenen, o no tenen suficientment. Probablement, com amb la música els va anar bé així... 


 Loquillo a la Beneficència de València

Santiago Auserón a la Universitat de València 

dilluns, 4 de febrer de 2013

Mira que ens ho passàrem bé el divendres al Raval (fotos i uns pensaments)

Mira que ens ho passàrem bé el darrer divendres al Teatre del Raval! La música de Nino Rota és molt interessant de treballar durant els assajos, molt agradable d'interpretar en concert, i certament és una música que agrada al públic. Tant se val siga música per a pel·lícules que música composta expressament per a interpretar-se en concert.
Volem assenyalar dues coses:
  • Tenim una parròquia fidel i entusiasta, i res hi ha que ens ompla més! En uns temps difícils per a la música clàssica constatem que creix el nostre públic fidel. Molts dels qui venen un cop repeteixen als següents, fet que ens encoratja a seguir treballant en la línia que portem i seguir innovant.
  • No és fàcil trencar costums i usos, però a poc a poc als concerts al Raval anem trencant junt al públic la litúrgia tradicional dels concerts de música clàssica. Res hi ha escrit que entre el públic i els intèrprets no puga haver comunicació durant els concerts; res hi ha escrit que s'haja de censurar la espontaneïtat.


interpretant La Strada

Interpretat la Petita Ofrena Musical

Interpretant 8 i 1/2




Finalment una foto que ens va fer una espectadora saludant al final del concert.



divendres, 1 de febrer de 2013

Notes al programa sobre Nino Rota (Hui al Teatre del Raval-Gandia)

-->
El Llevant Ensemble dedica un dels programes de la temporada 2012-2013 al compositor italià Nino Rota. Autor de sobra conegut per haver compost un nombre bastant considerable de la música d'algunes de les millors pel·lícules de la història el cinema. Destaquen El Padrí, La Strada, 8 i mig, Amarcord, Casanova o El Gatopardo. Sovint la música per al cinema es vista per certs sectors com un subgènere, dit així de forma negativa. De tot hi ha. Però no hi ha dubte que la música de Rota trenca absolutament qualsevol plantejament dogmàtic en aquest sentit. No sols és música de gran qualitat, sinó que fàcilment podem escoltar en ella la tradició bel cantista italiana, música d'avant-guarda, música de caire popular, tot conjuminat per a formar un corpus d'obres excel·lents que deleixen a tota mena de públic.

Si de Rota podem destacar algun tret específic, aquest seria el do de la melodia. Fàcilment podem rastrejar els seus orígens en la tradició popular i en el bel canto. La pròpia biografia marca l'herència d'una tradició musical concreta. Rota va ser deixeble i protegit d'Arturo Toscanini, i aquest, per la seua banda, havia sigut en la seua joventut músic de la Scala de Milà, on va arribar a conèixer a un, ja major, G. Verdi, i per descomptat a tota la colla d'operistes italians posteriors, encapçalats per Puccini. Aquesta escola continua amb el director d'orquestra Ricardo Muti, deixeble de Rota. A més, l'entorn familiar també influí abastament. Sa mare Ernesta Rinaldi era pianista, a més de posseir una gran i refinada cultura, i el seu avi, Giovanni Rinaldi era pianista i compositor.

Rota era un gran coneixedor de la tradició musical italiana, de fet, com a musicòleg que també era, va dedicar la seua tesi doctoral al compositor i afamat teòric renaixentista Gioseffo Zarlino.

La formació com a compositor marcà la seua producció per a la música per al cinema. Amb ell junt amb part dels compositors jueus exiliats als Estats Units, la música per a setè art adopta unes característiques i unes qualitats que només havien sigut assolides en algunes pel·lícules anteriors, concretament al cinema rus.