La resposta a la pregunta de si cal una regulació en el mercat de les arts escèniques no és complicada. Sí. Però el problema que no és gens senzill de resoldre és saber quina regulació cal i què s'ha de regular. També està la qüestió de qui representa cada sector. La gent del teatre i la gent de la dansa semblen estar bastant organitzats i representats en el seu conjunt. Els músics és un altre tema. Però també altres àmbits són important en el nostre sector professional, com per exemple les empreses de llum i so, o els representant i promotors. A Catalunya, per exemple, tenen la Patrosil, que representa a les empreses de lloguer de llum i so; o la ARC, per als promotors, agents i mànagers; i per descomptat la musicat, l'associació professional de músics.
El dijous apareixia la següent notícia al periòdic El Punt: acord per regular el món de l'espectacle. Per descomptat, la iniciativa ens sembla interessantíssima. La pregunta immediata és: i això seria possible ací? No. Almenys en el context actual de disgregació i desconnexió del sector musical, especialment per a la clàssica. Possiblement sí seria factible per a la "música en valencià" i altres arts escèniques. Per als de la clàssica no.
De la notícia de El Punt, encara que sembla ser una frase més, destaca la declaració d'Albert Ferré, qui comenta que "la Generalitat apliqui estrictament les normatives per a evitar l'intrusisme". Frank Zappa ja advertia a principi dels anys 70 del perill de què l'amateurisme invadira les activitat professionals de la música. Profètic. No és el mateix un periodista que un afeccionat al periodisme, tampoc un metge que un afeccionat a la medecina. I l'administració hauria de vetllar per evitar l'intrusisme i fer aplicar les normatives. Però clar, existeixen? són suficientment clares? són les correctes?
Com regular el sector? el tema es complicat, perquè si és mitjançant titulacions l'empastrada és important, car deixem fora a bona part dels músics. Els conservatoris estan adreçats a la clàssica, llavors, tot gènere i estil que no siga aquest quedaria al marge. Òbviament un desficaci. Sens dubte s'hauria de treballar per millorar aquesta situació, donant cabuda als conservatoris a tota mena músiques. No hi han cicles formatius d'activitats esportives, de sanitat, de llum i so, de comerç internacional, etc.? Per què no de música? Llavors, com regular-ho? per l'activitat remunerada duta a terme? hi ha amateurs amb una activitat trepidant, però que la seua preparació tècnica i l'actitud no deixa de ser amateur. Fer un examen d'aptitud? això és una ximpleria.
No és fàcil, i cal un diàleg intens entre les diferents branques del sector i l'administració. El que està clar és que no ho podem deixar com està ara. Perquè sinó sempre estarem com diu aquesta xapa que fa un temps es va fer famosa a Anglaterra (on pateixen del mateix mal): músic professional amb ingressos d'amateur.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada