Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 25 de novembre de 2013

Vídeo del proper concert: Hitler s'entera...

Aquesta setmana un post diferent. El proper dia 8 de desembre, a les 19'30h, actuem a la Casa de Cultura de Tavernes amb el programa que tenim dedicat a l'Entartete Musik. Un concert amb una temàtica dura, on és ben difícil no commoure's davant el sofriment i la fatalitat d'aquells músics i poetes. 
Però per publicitar el concert ho hem volgut fer diferent. Hem volgut donar-li sentit de l'humor. Però amb les víctimes de la barbàrie nazi i feixista no cap la sàtira, si el filòsof Adorno deia que no era possible la poesia després de l'Holocaust... Així que hem anat allà on és factible: amb el botxins.




No sabem si us agradarà o no, però nosaltres ho hem passat pipa muntant el vídeo. També hem preparat un altre, que ja l'heu pogut veure per les xarxes, aquest més convencional, i semblant a altres que hem preparat per a altres actuacions amb L'Entartete Musik.








dilluns, 18 de novembre de 2013

Tots a la presó!

O ens anem a estudiar i assajar al desert o podem acabar a la presó. Aquesta és la situació en què ens quedarem si Laia Martí és sentenciada culpable. 
Al respecte cal també tenir present la tradició musical. Als nostres pobles, casa sí casa no hi ha un músic. La major part dels xiquets dels pobles han passat per l'escola de música de la banda del poble, i tots tenim algun que altre familiar músic. Personalment mai hem tingut problemes amb els veïns per estudiar o assajar. També és ben cert que ho hem fet en uns horaris prudents, no a deshora. El cas és que l'activitat dels músics no sembla conflictiva amb el veïnat, més bé al contrari, sobretot si assaja un grup. Més d'una vegada quan hem canviat de lloc d'assaig, els veïns ens han fet comentaris com:

-Xe, que gust, estar per casa i escoltar la música que feu
o
-Ara si que me l'heu pegada! que ja no assageu ací?

PEl problema gros amb el procés a Laia és la desmesura. Demanaven set anys i mig de presó! i ara el fiscal ho rebaixa a vint mesos, com si no fóra també un desficaci. A més 1.600€ de multa i uns 20.000 d'indemnització. Però ara ve el que realment supera tots els límits: la inhabilitació d'exercir qualsevol ofici que tinga alguna cosa que veure amb el piano. Açò quina broma és! Què passa que ací s'ha perdut el trellat?! Açò és el triomf d'un sistema social en plena decadència, on aquells que enfonsen bancs, empreses, institucions i països! van cofois pel carrer mentre injustament un músic pot anar a la presó, arruïnar-lo econòmicament i prohibir-li l'exercici de la seua professió. Estem malalts. 

dilluns, 11 de novembre de 2013

Per nadal Llevant Ensemble al Canal 9

El títol d'aquest post és un desig. No per nosaltres com a músics, sinó com a valencians: esperem que aquestos nadals la nostra televisió encara estiga funcionant i que finalment no la tanquen.
Però per què aquest títol? perquè durant anys el Llevant Ensemble ha estat a la programació de C9, concretament en la Nit de Nadal. Que no hem fet acudits ni res! per nadal el rei, el Papa i Llevant Ensemble. Segurament no us haureu adonat que estàvem ahí, però sense falta ahí estàvem. Uns anys just després del Papa, uns altres allà a les quatre de la matinada, uns altres pel matí del Dia de Nadal, ... eixe era el cas.
Fa temps vam dir que algun dia contaríem alguna cosa sobre el programa que férem per a C9. Hui és el moment. D'entrada dir que allò va estar planificat amb el tradicional "pensat i fet". Per una sèrie de malentesos, nosaltres estàvem convençuts que el que havíem de fer era enregistrar entre tres i cinc minuts de música per a un programa sobre el monestir de Simat. Mec! En realitat el projecte era una concert sencer d'uns quaranta minuts amb imatges del monestir. Canvia molt la cosa! A més, dos dels membres del grup no estaven, així que assajàrem amb dos bons amics els tres o cinc minuts de música. Ja podeu imaginar la cara que se'ns quedà quan ens digueren que no que no, que eren uns quaranta minuts de música els que necessitaven per al programa. 
I ara una altra circumstància. S'havia d'enregistrar al monestir, que per molt que s'entesten les autoritats té una acústica demencial per a la música clàssica, i aquell dia era un diumenge de finals de novembre que feia un fred que pelava. La temperatura a la nau de l'església del monestir no superava els cinc graus. No cal dir que suposa això per als músics de vent!
Vàrem eixir del compromís com vam poder, van patir més de Sant Amaro, i per descomptat, amb aquestes condicions, l'actuació no va ser de les millors que hem fet. D'allò ja fa uns set o hui anys, i des de llavors reiteradament al nadal ho programen. Malgrat totes les circumstàncies ho recordem com una experiència divertida, i ara, en les actuals circumstàncies amb una barreja de melangia i ràbia. 
A l'endemà de conéixer-se la decisió de Fabra de tancar Canal 9, una companya de treball d'un de nosaltres ens digué "xe, enguany a nadal ja no eixiràs a la tele!". Sinó estem no passa res, però sinó estem perquè han tancat C9 serà una destrossa per a tots.
#RTVVnoestanca

dilluns, 4 de novembre de 2013

Els propers tres concerts: Meeting point, Entartete musik i Zappa

En aquest post anem a parlar de nosaltres. Una de les característiques que ens defineix com a grup, es mantindre en cartell una sèrie de programes, majorment interdisciplinars. Òbviament açò suposa un esforç de treball que assumim de bon grat, ho fem perquè volem i perquè ens agrada. A més, ens permet, o ens permetia amb l'enyorat Teatre del Raval, organitzar una mini-temporada amb tres o més concerts. També sabem que facil·lita les coses amb els programadors, els quals poden triar d'un ventall de programes diferents, triant segons els interessos de programació.
Però açò també comporta un risc, que en altres ocasions ja hem afrontat. Haver d'encarar tres programes diferents en un menys d'un mes. Tres programes diferents, és com deia un amic nostre, molta música que assajar. Però no sols això, molts poemes, imatges i diferents aspectes dels nostres espectacles que coordinar. 
En poc dies hem d'encarar obres com el sextet de Poulenc, el quintet de Mozart, els quintets de Hindemith, Pavel Haas, Brundibar de Hans Krasa, el trio de Schulhoff, i les obres de Frank Zappa, que per dir-ho vulgarment "fumen amb pipa". 
Però l'aspecte més complexe amb què un es situa no és el tècnic sinó l'afectiu. Aquestos programes són molt diferents entre si, però no tant per la música, que també, sinó per allò que va més enllà, per l'afecte, pels sentiments que es mouen al voltant de la música, els poemes, les imatges, les vivències dels músics, etc. Tècnicament és fàcil passar de Hindemith a Zappa. Però no ho es tant estar immers en l'asfixiant ambient de l'Alemanya nazi i passar acte seguit a la societat americana dels setanta i huitanta.