Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 30 de desembre de 2013

Entrades més vistades del 2013

Per al darrer post d'aquest any, farem un repàs a les entrades més visitades. Nosaltres no fem balanç de l'any, ara estem a meitat de temporada, és a l'estiu, al voltant del dia de Sant Roc, quan ens reunim i fem un balanç de com ha anat tot.
Aquest són els posts més visitats:

Precisament el post que més ens va costar d'escriure per raons majorment afectives. Suposem que el nombre de visites es deu a l'estima i la preocupació de bona part de la ciutadania davant aquest desastre cultural ocorregut aquest any a Gandia.

Va ser l'estrena del programa que dediquem a Zappa. Durant aquest any hem pogut comprovar que així com en vida, malgrat el silenci dels mitjans de comunicació i la incomoditat que hui en dia encara ocasiona als polítics, hi ha un munt de seguidors de Zappa, també a les nostres comarques. No estaria mal que alguns dels grups que canten rock en valencià, adoptara algunes característiques de la música de Zappa.

Tornàvem a Gandia després del tancament del Teatre del Raval, i no sols per les visites al blog, sinó també i sobretot per veure la sala de la Casa de Cultura plena de gom a gom, que vam poder comprovar que a la comarca tenim molts amics que els interessa la música que fem i com ho presentem, i això ens encoratja. I a més, anàvem amb la nostra amiga Nina Machaveli.

Un post que vam escriure perquè hi ha coses que no es poden callar. Visca les valentes! i a vore si fem callar d'una vegada per totes a més d'un imbècil masclista.

Amb aquest post anunciàvem els programes que tenim preparats per a la present temporada.

Un repàs del nostre pas pel festival Pop al Carrer i uns pensaments sobre la conveniència d'organitzar "pop concerts" al nostre País.

Un article d'opinió sobre la possibilitat de crear un turisme musical.

Unes reflexions sobre la manca de crítica de música a nivell local. Novament encoratgem als joves musicòlegs locals a crear crítica musical mitjançant blogs, ja que sembla que la premsa local no els interessa.

Aquesta entrada no és del 2013, sinó del 2012. ôbviament la figura d'Estellés continua interessant, encara que sembla que els programadors no acaben de lligar al poeta de Burjassot amb la música clàssica. És un dels programes que menys hem interpretat des de que l'estrenàrem al Teatre del Raval amb Ximo Vidal. Una llèstima, perquè mira que és bonic! però com som cabuts, el mantenim en cartell i seguim oferint-lo als programadors.

I en desena posició l'anunci del darrer concert de l'any, amb què ens estrenàvem a la Sala Russafa de València.





dilluns, 23 de desembre de 2013

Bon Nadal i unes suggerències

El Llevant Ensemble
 us desitja





I aprofitem per a fer-vos uns quants suggeriments per aquestes festes. Recomanar-vos encaridament l'assistència als nombrosos concerts, i actes culturals en general, que s'organitzen al nostre País durant aquests dies. En música majorment són actes d'organitzacions amateurs: bandes i cors. Cal que la societat en general done una recolzament ben explícit a aquestes associacions, tan importants al nostres pobles. 
Si teniu l'oportunitat també podeu assistir a algunes de les representacions de la Sibil·la. Especialment aquelles que estan interpretades sota paràmetres historicistes. La recuperació del patrimoni cultural, i en especial el musical, és una tasca laboriosa i que demana alts graus d'especialització, tant des de la vessant musicològica com des de la interpretativa. El recolzament de les institucions, sovint, depén de l'èxit de públic de les propostes. El fet efímer de les arts escèniques pot explicar aquesta actitud que no es té vers les arts plàstiques o l'arquitectura, per exemple. Dins d'aquests context, també són interessants aquells concerts on s'interpreten villancets al naixement dels segles XVI, XVII i XVIII. No confongueu villancet, com a forma poètico-musical, amb nadala, cançó popular de temàtica nadalenca.



Una de les composicions que més sona en aquests dies és el Messies de Haendl. L'altre gran monument musical dedicat al Nadal és l'Oratori de Nadal de Bach. Aquest oratori és una de les composicions més importants del catàleg de Bach, el qual s'interpretar-se abastament durant aquestes dates, com és lògic, però curiosament no ocorre així per aquestes contrades. Una llàstima. Però un ho pot gaudir a casa en un registre en CD o on line





Portada De la A a la Z de un pianista 
I algun llibre? L'editorial Acantilado ha publicat el llibre del celebrat pianista i poeta Alfred Brendel De la A a la Z de un Pianista. El llibre és una mena d'assaig/diccionari, més o menys com el Diccionari per a Ociosos de Fuster però de temàtica musical. El llibre va adreçat a tota mena de públic.
Un altre llibre ben interessant per a tots aquells vessats en textos historiogràfics i musicològics és Entre tradición y modernitat: el italianismo en Valencia (1685-1738) de l'amic Andrea Bombi i editat per fenestrat Institut Valencià de la Música. Sense dubte una fita de la musicologia feta a València. El llibre ja porta un temps editat, però creiem que fora dels cercles musicològics deuria tenir una major difusió, per la qualitat de la investigació, pel tema tractat i per l'autoritat de l'autor.



















dilluns, 16 de desembre de 2013

fotos dels darrers concerts: Entartete Musik i Zappa

El propassat dia 8, vàrem estar en Tavernes amb l'Entartete Musik. Per a nosaltres, per una sèrie de circumstàncies, una vetlada molt especial. Entre el públic molts amics, però un d'ells, Rubén Chover, excel·lent fotògraf, ens va fer unes fotos realment boniques que volem compartir amb tots vosaltres. Tots els programes que tenim o hem tingut en cartell són importants per a nosaltres, però l'Entartete Musik és especial, i sembla que per a vosaltres també, és el que més ens demanen i que desperta emocions més fortes. 

Com podeu comprovar a la imatge, en els darrers concerts hem incorporat atrezzo de l'època.













Un foto realment bonica, amb la imatge d'Ilse Weber al fons.


                                                
 
 























Aquestes altres no tenen res a veure amb les anteriors. Són del concert que vàrem fer el darrer dissabte a la Sala Russafa de València. Estan preses amb els telèfons d'alguns del espectadors que ens les han passades. Valguen com a testimoni del concert homentage a Zappa en els vint anys de la seua mort. Amb nosaltres van participar Manuel de la Fuente, gran estudiós de Zappa, i Paco Mifsud "el Maltés".















Per cert, el dissabte va ser el dia de la Valldigna Power a la Sala Russafa, unes hores abans d'actuar nosaltres varen actuar els amics de la Pop.

















                                                                                              
                                                                                          




    

dilluns, 9 de desembre de 2013

Zappa a la Sala Russafa

El dia 4 desembre del 1993 ens deixava Frank Zappa. Aquest dissabte, a les 20'30 a la Sala Russafa de València, retrem homenatge a aquest geni de la música del segle XX. Com en el cas dels sud-africans amb Mandela, més que plorar la pèrdua, celebrarem la vida i el llegat que ens va deixar Frank.
De Zappa ens interessa la música que va crear, però també el llegat intel·lectual. Què diria Frank del panorama que tenim hui en dia?
El concert serà introduït per Manuel de la Fuente, una de les persones que més i millor coneixen l'obra de Zappa, autor del llibre Frank Zappa en el infierno. Al concert interpretarem tant composicions de música rock -arranjades per a la nostra formació- i música clàssica, obres del primer període amb els Mother of Invention, i obres de la darrera etapa, passant per clàssics com el Black Page 2.
Comptarem amb la participació del nostre Bobby Martin particular, el gran Paco Mifsud "el Maltés" que igual ens canta, que toca la bateria que ens fa un solo amb la trompeta.

Després del tancament de l'anyorat Teatre del Raval de Gandia, tornem a una sala independent. No amaguen les nostres simpaties cap aquests llocs i la gent que els porta en davant. És la primera vegada que anem a una d'aquestes sales del Cap-i-Casal.
Deixem un parell de vídeos on interpretem música de Zappa.





   

dilluns, 2 de desembre de 2013

coses que porta el diari

Aquesta setmana hem pogut llegir un parell de coses als tabloides que ens ha cridat l'atenció. Per a bé i per a mal. 
Han absolt a Laia Martí. Ja vam dedicar un post a aquest tema quan encara estava sub judice, finalment el trellat s'ha imposat. Tanmateix, el problema continua per a molts músics, com podem comprovar a l'article del Levante "La dura convivencia con un músico en cada finca". Com bé diu l'article, és qüestió de tolerància i, sobre tot, sentit comú. De la sentència absolutòria destaca la següent frase, pel que té de tortura a Laia i al seua família, "han sido indebidamente sometidos a un proceso penal que se ha prolongado durante años y a una pena de banquillo injusta e injustificada".
FotoI l'enèsima entrevista a Paloma O'Shea, la dona de Botín, pujada als altars per la premsa de Madrid, en especial per El País. Anem a vore, que açò ja comença a cansar una mica. Aquesta senyora treballa per al seu cercle social elitista, la classe alta engominada i monàrquica genuflexa i sense amagar quin és l'objectiu. Bé, per a nosaltres admirable és el senyor José Antonio Abreu, això sí és treballar pel bé comú amb intel·ligència, empatia amb els més necessitats, i, de retruc qui li servisca de lliçó a P. O'Shea, elevar fins l'exel·lència el nivell musical del seu país. Però no cal anar tan lluny. Mirem casa nostra. Senyora, la seua tasca no és res comparat amb la gran xarxa d'escoles de música que creixen a l'aixopluc de les nostres bandes. Si vostè a la seua acadèmia té els músics locals que té, en bona mesura és perquè llauradors, camioners, botiguers, mestres, i la resta de la gent dels pobles, han sabut organitzar-se i crear allò que vostè ni en els seus somnis més humits ha pogut imaginar. Estem esperant que en la seua "gran tasca de mecenatge" porte la música, la cultura, a pobles com Barxeta, Benifairó, Potries, Llaurí, Biar, Benimassot... Ah, no! que ahí no estan els seus, vostè disculpe.
George Crumb: Spiral Galaxy (de Makrokosmos)Finalment l'article ¿Sonará mañana la música de hoy?, publicat també a El País. Un bon exemple de com està la premsa i la crítica musical a Espanya. Sols s'ha de donar un colp d'ull als comentaris per adonar-se de la feblesa dels arguments exposats a l'article. Sembla que l'autor només llig la bibliografia publicada en castellà, i que no està massa al dia sobre el tema. A més dels llibres, articles acadèmics, premsa musical, etc., li recomanem una sèries de blogs sobre el tema, algun d'ells d'allò que solem dir "autoritats en la matèria", professors d'universitats prestigioses i crítics afamats.
Mare com està el pati de la premsa musical a la premsa generalista.