El proper dijous, cap a les 12, estarem a l'institut Tirant lo Blanch de Gandia per oferir un concert d'aquells que diuen didàctics. Aquesta mena d'actuacions són realment interessants, per la espontaneïtat del públic, per la sinceritat d'aquest -si agrada t'ho fan saber, i si no els agrada també-, per l'horari, i per tantes altres coses.
Però fem una reflexió. Una afirmació agosarada i polèmica, però que creiem certa, és afirmar que el fet que l'assignatura de música estiga a les escoles i als instituts no fa que es creen nous afeccionats. Si en tots aquests anys que la música ha estat als currículums oficials en educació, als concerts la mitjana d'edat ha augmentat i no hi ha gent joves als auditoris, hem de concloure que des del punt de vista de la captació de nous espectadors s'ha fracassat. Com docents que som ho hem d'assumir. I molt possiblement el problema rau en que ens limitem a la "llauna". Als instituts es consumeix la música en llauna, a quants concerts en directe van els alumnes d'un institut durant la seua etapa a l'ESO? Els eduquem per ser espectadors actius? El fet d'escoltar música clàssica en directe és redueix a una anècdota? Suposem que amb les arts plàstiques deu passar poc més o menys el mateix. El concert és una experiència que va molt més enllà de seure i escoltar música en silenci. És una activitat eminentment social, i hem d'ensenyar a gaudir, deixondir-se i expressar-se en aquests contextos que els resulten completament aliens.
Però tenen els instituts recursos econòmics per a organitzar concerts als centres? Es econòmicament factible organitzar amb regularitat eixides a auditoris per anar als concerts? No us calfeu el cap, nosaltres us donem la resposta: NO. Aleshores? doncs, un atzucac.
Per això, activitats com l'organitzada per l'institut Tirant lo Blanch tenen un gran valor. Sabem que si els centres comptaren amb recursos suficients aquesta mena d'activitats es farien amb la regularitat que deuria.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada