Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 29 de setembre del 2014

ELS PROBLEMES COMPARTITS ENTRE MÚSICA I LITERATURA

       Aquest post naix de la lectura a les xarxes d'aquestes paraules de l'editor Joan Carles Girbés:  


        És un fragment d'un article seu, Odi a les llibreries, aparegut al Quadern del periòdic El País. Per a la música clàssica el tema ja és antic. Si canviem la gent no llig, per la gent no va als concerts , i el per què no llig per per què no va als concerts, la reflexió és completament vàlida. 
El raonament de crear l'habit en els xiquets de visitar les llibreries/concerts, hàbit que ha de ser transmès pels pares, sembla vàlid. Però precisament ací hi ha un problema, i és que els pares tampoc van als concerts, en tot cas els avis. Van els pares a les llibreries a comprar literatura, i més concretament literatura en valencià? Per als músics açò no és un problema local, sinó global. Feu una prova, escriviu en Google, cercant per imatge, aquesta frase en anglés: classical music audience (públic de música clàssica). I la primera és aquesta:


         No cal dir res més sobre la mitjana d'edat, la foto és prou explícita.
     Llavors, el debat està com crear públic de mitjana edat. Si esperem sobreviure mitjançant la venta d'entrades estem més nets que un cuc, si pensem fer-ho amb subvencions públiques o amb mecenatge privat també. Per què? perquè sense públic no hi ha res a fer. Però malgrat aquest comentaris, és ben cert que mai s'ha consumit tanta música com ara, però quina i en quins formats? la clàssica s'ha allunyat d'un públic majoritari, jove. O millor dit, fa dècades no va saber adaptar-se als canvis i es va produir una ruptura generacional. Com diu Ricardo Mutti, a la música clàssica encara estem esperant el maig del 68. I no és la pròpia música clàssica actual! que aquesta agrada, i molt! com podem comprovar en molta música contemporània per a pel·lícules, vídeo jocs, etc.
         La solució passa per adaptar-se als nous temps, i no ser tan pretensiosos per esperar que els temps s'adapten als nostres usos. Si no, la gent passarà per la porta del auditoris/llibreries i ni tant sols es giraran a veure que passa allí dins. No hem d'esperar a què miraculosament la gent entre, hem de sortir nosaltres on està la gent.