Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 24 de novembre de 2014

L'HOMENATGE A LA PARAULA: FOTOS I COMENTARIS.

El passat 14 de novembre, com molts sabeu, vam participar en l'Homenatge a la Paraula, acte organitzat pel CEIC Alfons el Vell. Foren els amics de Pluja Teatre els encarregats de posar dalt l'escenari el text d'Àngels Moreno escrit per a l'ocasió, la carta trobada.  
Els encarregats de posar música a la representació fórem nosaltres i Intrèpid Sound. Abans de res, que bé ens ho vàrem passar!, tant el dia de l'estrena com als assajos. Hi ha coses que no es paguen amb diners.
Resulta que havien segrestat a la cultura, resulta que la cultura estava fins als nassos, resulta que açò ja no hi ha qui ho entenga. Els despropòsits s'encadenen, si s'estava mal, ara pitjor, i quan es mostra, ui!, peguen a fugir, o millor dit, peguem a fugir, clavem el cap baix terra. Fugim, fugim; amaguem-nos, amaguem-nos; per molt que correm, per molt que girem el cap, sempre està ací. I com en aquelles fotos de Julio Iglesias: i ho saps! I saps que

  Cultura és una paraula delicada,
  tan perillosa com la dinamita,
...
La cultura és usada pels dos bàndols,
els que la van desfent sense manies
perquè fa raonar i no és rentable,
els campanuts tibats que se la guarden.

I també saps que una societat és avançada perquè és culta, però ens enganyem i pensem que una societat és culta perquè és avançada, i ajornem sine die els problemes relacionats amb la cultura, pensant "bé, quan hi hagen diners ja vorem", però és que sense cultura no van a haver diners. Un poble inculte no pot, sense capacitat de sentit crític, crear Silicons Valleys, Universitats de Yales, BBCs, ni res que li semble.
Prou de raonar. Mireu que fotos més boniques va fer Pere Millet:

 Els qui estan asseguts escoltant a Intrèpid Sound som nosaltres
 Joan Muñoz, Ruth Palones i al fons nosaltres tocant.
 Ruth cantant La Cultura de Quico Pi de la Serra.

 I mentre els músics al darrer de la projecció cridant, "CULTURA, CULTURA, ON ÉS LA CULTURA; CULTURA, CULTURA, ON ÉS LA CULTURA?...)
Josep Gonga assegut mentre nosaltres actuem.











Tots junts!



dilluns, 17 de novembre de 2014

SO I SILENCI, UN LLIBRE DE GUILLEM CALAFORRA

http://www.riuraueditors.cat/web/img/p/32-80-thickbox.jpgAquest llibre, So i silenci de Guillem Calaforra, no és un llibre nou, acabat d'editar. Aparegué al mercat literari el 2010. Nosaltres no som una revista literària o musical que presenta les darreres novetats a les prestatgeries de les llibreries. Però de tant en tant parlem de llibres i, cert és, que aquest llibre mereixia per part nostra una atenció al blog que fins ara no li hem donat.
Anem per parts. Qui és Guillem Calaforra? Un valencià de Foios, lingüista, doctor per la Universitat de Cracòvia, autor de recessions de llibres, d'articles sobre sociologia del llenguatge, traduccions i llibres d'assaig. Però la seua gran passió, segons confessió pròpia, és la música. Fuster repetia als seus escrits sobre l'art dels sons que ell era ben bé un intrús, que no sabia de solfa. Però alguns dels seus escrits "musicals" són memorables. Guillem afirma que no tinc cap legitimitat per disfressar-me amb l'uniforme doctoral del musicòleg. Aquesta legitimitat què és i qui la dóna? Crear textos musicològics de qualitat i passar pel tamís de la "comunitat científica" seria allò que aporta legitimitat, no tant haver passat per unes aules i haver aconseguit un document. Si no què fem de Miquel Batllori, no el considerem historiador? La lectura d'aquest llibre demostra uns coneixements profunds i extensos sobre música, especialment sobre el vessant "lingüístic", de l'estudi dels textos musicals, és a dir, les partitures, així com de la seua interpretació. Els aspectes sociològics també són tractats a bastament.
El llibre és un assaig. Sí, un assaig, gènere literari que sembla proscrit per tots aquells que escriuen sobre música en la nostra llengua. Els darrers temps hem vist una incerta primavera de publicacions en valencià, textos educatius, textos acadèmics, però assajos no, el component literari queda lluny dels interessos dels qui escriuen sobre música. Guillem n'és conscient que és un gènere minoritari, però, aquesta mena de llibres són ben importants per acostar allò que des de l'atalaia acadèmica -on còmodament ens comuniquem entre nosaltres i únicament per a nosaltres, com una mena de club privat de coneixement- al públic general, o almenys als melòmans incorregibles.
El contingut del llibre és ben variat, escrit amb una prosa excel·lent, novetat també en els escrits de música! Al llarg del llibre trobem reflexions sobre la dicotomia música contemporània i la que denominaríem dels clàssics; sobre compositors que mereixerien un major reconeixement; un recull ben interessant d'aforismes, de lectura ben amena; reflexions al voltant del fet d'escoltar i d'interpretar, o tot alhora!; recomanem encaridament la lectura del "geni del miracle econòmic alemany", capítol brillant on s'analitza una filmació de la Setena de Beethoven dirigida per "l'Innombrable"; Guillem també excel·leix en l'anàlisi d'enregistraments sonors, on és un veritable erudit.
La preeminència del jo de gènere assagístic, comporta que en algunes de les anàlisis es puga dissentir, o en altres, com la següent citació, trobar-nos ben identificats:


O aquesta altra


A tall de conclusió: melòmans, ací un bon llibre.
So i Silenci també és un blog, podeu punxar i donar-li un colp d'ul.
Enllacem un vídeo de la Novena de Bruckner dirigida per Eugen Jochum amb l'Orquestra de la Ràdio de Berlín. Els enregistraments més importants d'aquesta obra són analitzats al llibre, i una d'elles de Jochum.
Un missatge als trompistes, al vídeo podreu veure a R. Vlatkovich tocant de primer trompa l'orquestra.


 

dilluns, 10 de novembre de 2014

L'HOMENATGE A LA PARAULA

Estimats amics i companys. Estem ben contents i ens fa bona cosa d'il·lusió comunicar-vos que el proper divendres participarem a l'Homenatge a la Paraula
Per si algú no sap el que és us ho contem. És un acte literari i artístic organitzat pel CEIC Alfons el Vell. Es celebra des del 1997, com a part de la Setmana Literària de Gandia. Sens dubte és un dels esdeveniments literaris més importants dels que s'organitzen en la nostra llengua. Algunes edicions han sigut senzillament memorables, com la del passat any, amb un Teatre Serrano a rebentar i amb gent a la porta que no va poder entrar. L'expectació s'ho valia! Què no s'ho creieu? doncs, ací teniu una mostra:



http://www.saforguia.com/imgNoticias2011/36/035740/angels_moreno.jpg
Per a nosaltres, músics amants de la literatura, és senzillament una satisfacció i un goig estar-hi, i a més treballar conjuntament amb els amics de Pluja Teatre. No sols això, el text sobre el que es basa l'espectacle muntat per Ximo Vidal és de l'escriptora gandiana Àngels Moreno. Que què?! podríem demanar més?!
Ja sabeu: el divendres 14 a les 19'30h tots al Serrano de Gandia.
 

dilluns, 3 de novembre de 2014

CARTA ALS PARTICIPANTS DE SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA

http://www.radiobanda.com/wp-content/uploads/2014/07/2014_07_02_solfes-de-mediterrania.jpgEl concurs Solfes de la Mediterrània entra en la seua recta final. Mai haguérem imaginat l'acollida que ha tingut, us donem les gràcies a tots aquells, que amb tota la il·lusió del món, heu enviat les vostres obres. Realment ens fa sentir a nosaltres premiats, cada nota que heu col·locat a la pauta és un brot de vida. Ho heu fet amb uns poemes bonics, però que sabem que són d'especial dificultat alhora de posar-los música. Sou ben valents.
http://3.bp.blogspot.com/-7ndBHzKFTNw/Tooym0-139I/AAAAAAAAAEI/Md-z3TcsF1A/s320/escanear0026.jpg
Joan Vicent Clar
El termini per presentar les obres s'exhaurí el 13 d'octubre, amb què hem tingut temps de llegir-les i estudiar-les. Han sigut unes primeres lectures des d'on anar treballant junt amb el jurat per seleccionar les obres finalistes. Ai! que ens ho heu posat ben difícil.
Podem extraure un parell de conclusions a corre cuita. A partir de les obres presentades a les Solfes de la Mediterrània, podem constatar dues corrents entre els compositors: una basada en el postromanticisme i l'altra en la contemporaneitat. Un postromanticisme no ancorat en música del passat, sinó actual, un posicionament estètic, no tècnic. Per altra banda, les composicions amb postulat contemporanis, deixen enrere l'experimentalisme de certes músiques de les dècades del 70 i 80 del segle passat, que semblen que en certs cercles tenen encara tan de predicament, i afloren al recer de compositors com Arvo Part, György Ligeti, Gyorgy Kurtag, Steve Reich, Tan Dun, entre altres.  És un debat i una tensió estètica que explícitament podria tractar-se en una taula de treball.
Per una altra banda, i des d'una vessant més personal i afectiva, creiem que la família i els amics de Joan Vicent Clar estaran ben contents i emocionats pel que heu creat a partir dels seus poemes.
Gràcies.
Llevant Ensemble