Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 22 de desembre de 2014

I EL GUANYADOR DE SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA ES....



VÍCTOR VALLÉS FORNET

El compositor de El Verger és el guanyador de la primera edició del concurs de composició Solfes de la Mediterrània. Enhorabona, hem gaudit bona cosa preparant la seua obra per al concert d'ahir, així com també amb les de Raquel Sánchez i José Grau. A tots enhorabona, han fet que aquest projecte siga realitat amb unes músiques meravelloses.

La tible Maria Tamarit i el Llevant Ensemble


El concert d'anit va ser molt emotiu per a tots nosaltres, l'esforç i la il·lusió de molts mesos van ser recompensats per la resposta del públic, el record a Joan Vicent Clar i el gaudi de músiques de nova creació, tot junt un cúmul de circumstàncies que ens emocionà.
Des d'aquest precís moment, animem als compositors valencians a participar en la propera edició.
Ara descansar un dies.
Des d'ací desitgem a tothom

 http://davidbonetblog.files.wordpress.com/2010/12/postal-nadal.jpg



dilluns, 15 de desembre de 2014

CONCERT-ACTE LLIURAMENT 1r PREMI DE COMPOSICIÓ SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA

És arribada l'hora. Després de pràcticament un any de comboi aquesta és la setmana del lliurament del 1r premi de composició Solfes de la Mediterrània.
Tota la il·lusió que hem posat tots els que participem d'una forma o altra en aquest projecte, s'ha vist recompensada amb escreix amb les obres que ens han aplegat. Felicitem als finalistes i els donem les gràcies a ells, i a la resta de compositors que han participat, per haver fet possible aquest projecte.
El diumenge, els amics, familiars, veïns i amants de la poesia i de la música, retrem homenatge a Joan Vicent Clar. Ho farem amb allò que ell tan estimava, la paraula poètica i l'art dels sons, amb melodies i harmonies creades per a tres dels seus poemes.
L'acte serà dirigit i conduït pel dramaturg, actor i director d'escena gandià Ximo Vidal.
Ara amics, un darrer esforç de difusió. Que ningú no es perda el concert-acte de lliurament del diumenge. Així que agrairem tota l'ajuda que ens doneu a difondre-ho.
Recordeu:

CONCERT-ACTE DE LLIURAMENT 
DEL
1r CONCURS DE COMPOSICIÓ

SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA

DIUMENGE 21 DE DESEMBRE A LES 19'00H
CASA DE CULTURA DE TAVERNES. 

dilluns, 8 de desembre de 2014

FINALISTES DEL CONCURS SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA

Ja tenim els finalistes de Solfes de la Mediterrània, són els compositors:


Raquel Sánchez Martínez

José Grau Benedito

Víctor Vallés Fornet

L'ordre en què apareixen és aleatori.
http://blogdenoticiessm.files.wordpress.com/2014/07/concurs-solfes-mediterrania.jpeg?w=620&h=264&crop=1El divendres 5 de desembre es va reunir el jurat del concurs, integrat pels compositors Francesc Estevez, Marcelo Clemente, la regidora de cultura de l'Ajuntament de Tavernes Pilar Altur, que presidia l'acte; Fabiola Serra, tècnic cultural de l'Ajuntament de Tavernes, qui alçà acta; i el Llevant Ensemble, que participà amb un únic vot.
El Llevant Ensemble interpretà les obres per a la resta del jurat.
El debat va ser engrescador, com bé suposeu no anem a comentar ací res concret sobre què és parlà. Però sí dir que com a músics sempre ens és particularment interessant parlar sobre música, sobre les diferents estètiques que conviuen hui en dia, de quines són les corrents que conreen els compositors valencians, etc. I no tant de l'esport nacional que és parlar d'altres músics, i no ho enteneu en el sentit criticar amb mala bava, no va per aquest camí el comentari. Entre els músics i els melòmans les converses es centren sobretot en els intèrprets, de com aquell interpreta cert passatge de certa obra, del so d'aquell trompetista, del fraseig d'aquell cantant, de la versatilitat d'aquella orquestra, etc. Mentre, la música queda al marge de la conversa, majorment perquè el repertori normalment forma part del cànon establert i poc més és pot dir ja de, per exemple, la primera simfonia de Brahms. Però davant d'obres de nova creació el centre és la música, i el que es comenta no és la interpretació sinó la música mateixa.
Maria Tamarit
Per aquest projecte comptem com a membre del Llevant Ensemble amb la soprano Maria Tamarit. La saviesa popular té una frase ben rebonica per a explicar el nostre encontre amb Maria: cada olleta té la seua tapadoreta. Doncs això. Ha sigut un encontre fantàstic. Òbviament l'aspecte personal és allò que primer i sobretot importa, almenys per a nosaltres. Necessitem estar a gust i notar proximitat amb tots els qui fem música. Amistat, estimar la música i passar-ho bé entremaliats entre els pentagrames, aquest és el secret. Amb açò ens hem trobat amb Maria.
Però és que hi ha més! Nosaltres no ho sabíem, però, mira per on!, Maria és una zappa-tera des de dalt fins a baix. Que no us ho creieu? Hala, ací teniu un vídeo d'ella amb Caballero Reynaldo a la Zapplanale, que què!?






No ens allarguem més amb el post d'aquesta setmana. Només recordar-vos que us esperem al

Concert del 1r Concurs de Composició
SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA
21 de desembre a les 19'00
Casa de Cultura de Tavernes














 

dilluns, 1 de desembre de 2014

ELS QUINTETS DE SCHOENBERG, KURTAG I LIGETI

Al llarg del segle XX s'han compost una quantitat ingent de quintets de vent. Al contrari que amb el repertori per a altre tipus d'agrupacions, és el repertori del segle passat aquell que més s'interpreta en concert. Entre els "top" tenim el quintet de Hindemith -que tant ens estimem nosaltres-, les 6 bagatelles de Ligeti, el quintet d'Ibert, els de D. Milhaud, C. Nielsen o J. Françaix. 
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8e/Schiele_-_Bildnis_des_Komponisten_Arnold_Sch%C3%B6nberg_._1917.jpg
Arnold Schoenberg
Alhora hi ha un repertori, que ningú dubta que és del millor que s'ha compost, però que difícilment el trobem als programes dels concerts. Potser cal una petita reflexió al voltant.
Orelles educades en el sistema tonal, on la construcció melòdica, l'arquitectura harmònica i l'esquema formal donen consistència, familiaritat i confiança en què allò és d'una determinada forma i no d'altra, amb la consegüent passivitat de l'oient que sap que allò li agradarà o no li agradarà, però no li suposarà cap esforç per "entendre-ho"; doncs, aquestes orelles, tant se val siguen oients com intèrprets, davant altres músiques es veuen incòmodes, interpel·lades a situar-se davant un altre paradigma. Les relacions jeràrquiques entre els tons de l'escala desapareixen -simbòlicament un procés socialment perillós per a qualsevol societat conservadora-, la línia melòdica perd la seua preeminència i es situa al mateix pla que la textura, la dinàmica, el ritme i el timbre
http://media.npr.org/assets/img/2012/04/25/geek_euro20_ligeti-988b16c28ff37557e15f087af0c85e55b5d27693.jpg?s=6
G. Ligeti
Per a interpretar aquestes composicions tan important és ser acurat amb l'altura de les notes -tema sagrat per a músiques anteriors- com amb la dinàmica i fer palesa la textura. No val no fallar cap nota, però ser laxe amb les altres anotacions que apareixen a la partitura. No ser escrupolós amb aquestes desbarata una interpretació exactament igual que quan en una composició del classicisme ens equivoquem de nota.
https://neos-music.com/images/artists-240/Gyoergy_Kurtag_01.jpg
György Kurtag
Les hem d'escoltar de forma diferent a com ho fem amb les composicions emmarcades dins el sistema tonal. Ja no és la melodia i les seues transformacions, la seua relació amb altres, les metamorfosi que amb els motius melòdics i l'harmonia els compositors són capaços de fer dins d'un esquema formal allò que dóna coherència. Les músiques hereues de Shoenberg, en aquest aspecte, s'han d'escoltar de forma semblant a certes polifonies renaixentistes, on no és la melodia individual, sinó la sonoritat global que flueix allò que les fa interessants. Les relacions entre l'altura de les notes, la dinàmica, la textura i el color, globalment i en relació de paritat, és allò amb què ens hem de deixar anar quan les escoltem.
Cal aprendre a escoltar aquestes músiques. Els músics ací tenim bastant responsabilitat, car no és res complex arribar a aquestes composicions, sols hem d'explicar-les bé, i sobretot interpretar-ho com Déu mana, perquè, com s'ha vist en alguna ocasió, no és que la música siga roín, és que s'ha interpretat de pena.
Dels tres compositors citats al títol, les 10 peces per a quintet de vent de György Ligeti, qui per cert parlava català, són aquelles que trobem més reeixides, fantàstiques.



Gyorgy Kurtag no és precisament un compositor que s'interprete als nostres auditoris, però suposem que açò canviarà amb el temps. Una mostra de la seua mestria és el seu quintet de vent:




I finalment el mestre. No cal dir més: el mestre Arnold Schoenberg.