Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

divendres, 27 de novembre de 2015

ENTREVISTA A TELE7SAFOR

El passat dimecres es va emetre una entrevista que ens va fer la periodista Puri Naya a Tele7Safor. Estigueren Josep Antoni i Ximo Vidal parlant sobre el nostre CD "Entartete Musik", la presentació del qual era el motiu de l'entrevista.
Estem ben desvanits del tractament que rebem de la premsa local, i en concret del grup Radio Gandia, sempre atents i dispostos a difondre les nostres activitats, i en concret amb Puri, de qui sabem la seua afecció a la música, i la cultura en general.








diumenge, 22 de novembre de 2015

AVANT VA EL CARRO!

El nostre CD Entartete Musik ja roda, l'hem presentat i ara comença la distribució i promoció. Estem tancant dates per presentar-lo en diverses ciutats. Però el que tenim per davant són dos mesos ben reblits d'actuacions: dues de Questió d'actitut amb les nostres estimades amigues de Lalalà Teatre, l'Entartete Musik a Itàlia, un concert-homenatge a Gandia, un concert didàctic, presentacions del CD i el concert del concurs Solfes de la Mediterrània.
Som músics i ens el que ens agrada, és pel que hem estudiat, pel que hem treballat, pel que hem sacrificat moltes coses en les nostres vides. Ho comentem perquè molta gent ens pregunta, ens comenta, per què posar-nos en aquestos "embolics" quan realment el jornal ens el guanyem en activitats diferents a la interpretació. La primera resposta seria aquella de la cançó de l'Ovidi, perquè em dóna la gana, disculpeu el to bròfec, però és així, ho fem perquè volem. I ho volem perquè, ho repetim, "som músics", i fer música és el que des de menut hem volgut fer. Per desgràcia, vivim en un País, on els grups de cambra independents, difícilment poden tenir una activitat professional exclusiva, és a dir, viure de la interpretació. Sixto Ferrero, en un article ben recent, mostra el perquè emprant dades de la SGAE.
Així que, a pesar de totes les dificultats, del temps que robem a les nostres famílies, avant val carro!



diumenge, 1 de novembre de 2015

El 13 de novembre presentem el CD "ENTARTETE MUSIK"

Estimades amigues i amics del Llevant Ensemble, tot aplega. Ja tenim preparat i enllestit el CD Entartete Musik, amb la música i els poemes que molts de vosaltres heu pogut escoltar als concerts. 
El procés d'enregistrar música és ben laboriós, i durant les hores en què s'està es veu de tot: molta concentració, cabrejos, cansament,... també molta confiança i amistat amb els companys. I quan ja han passat moltes hores de feina i el cansament s'acumula, aleshores moments hilarants, on regna el desficaci i a vore qui la fa més grossa.  
L'amic Juanjo Espí ha fet un vídeo on podeu veure alguns d'aquestos moments. 
La presentació del CD serà el 13 de novembre a les 20'30h a la Casa de Cultura de Tavernes.






dilluns, 8 de juny de 2015

ELS "HITS" DEL LLEVANT ENSEMBLE

Què preferix el nostre públic? Si fem cas a les visites que obtenen els vídeos que pengem al youtube, és la música de Zappa allò que més atrau la gent que aplega a nosaltres mitjançant aquesta xarxa social.
Com no! Black Page, no podia ser altra! Aquest és el vídeo que més visites té, com amb la resta de música que escolteu a les xarxes, estan enregistrades en directe. Aquest vídeo, el fill major de Zappa Dweezil, el va tenir dues setmanes a la portada de la seua pàgina web.



Com podeu escoltar, quasi res! l'exigència tècnica és més que remarcable.
En segon lloc How Could I Be Such a Fool, també de Zappa, interpretada per nosaltres i el gran Paco Mifsud "el Maltés", en un dels concerts que férem al Teatre del Raval de Gandia.




En tercer lloc Amarcord de Nino Rota. Mira que ho hem passat bé amb la música d'aquest compositor! Un aspecte que possiblement no hem comentat, pocs programes hem gaudit tant preparant-lo com aquest, perquè passar-se les pel·lícules de Fellini, Visconti, Zeffirelli, King Vidor o Coppola i triar la música deixa de ser feina per convertir-se en altra cosa.





No anàvem nosaltres a fer broma amb la famosa escena de la pel·lícula "El Hundimiento"? Aquest vídeo és el quart més vist.




Novament Zappa, amb l'extraordinari Naval aviation in art?




Repassem aquests vídeos i altres i la sensació és "collons, mira que ens ho hem passat i ens ho passem bé". Perdoneu pel llenguatge, però necessitem emfatitzar-ho per a una correcta compressió.

dilluns, 1 de juny de 2015

QUESTIÓ D'ACTITUD,

Les nostres estimades amigues de Lalalà Teatre han preparat aquest vídeo de l'espectacle que portem junts: Qüestió d'actitud.
Els qui no vau poder vindre, ja us vam dir que us havíeu perdut una bona estona de teatre i música. Està lleig que ho diguem nosaltres, però si dalt de l'escenari ens ho vam passar pipa, suposem que baix igual o més. Podeu escoltar les rialles al vídeo.



Ara podríem fer-ho llarg raonant sobre la necessitat que tenim els músics de confluir amb altra gent de les arts escèniques. Per interessos comuns ja pagaria la pena, perquè les penúries que passem són les mateixes. Però sobretot per aspectes formatius que a la dramatúrgia es treballa pregonament, i que a la formació dels músics no hi és. Però el que realment compta, sincerament, són les relacions humanes i les magnífiques estones que vam passar als assajos i al dia de l'estrena!




dilluns, 18 de maig de 2015

ENCARNA SANT-CELONI, POETA

http://actualitat.traces.uab.cat/imatges/autors/s/sant-celoni_encarna.jpg
Encarna Sant-Celoni
Per a tots els que d'una forma o altra estem involucrats en el projecte de Solfes de la Mediterània, ens és realment emocionant treballar amb escriptors tan magnífics com Encarna. Som una terra de poetes, de poetes meravellosos! la Valldigna i la Safor tenim un privilegi, una sort, una mena de benedicció, i és tenir molts i molts bons poetes. No som conscients. Si ho fórem ho posaríem en valor, ens sentiríem orgullosos, faríem de la poesia, i la literatura en general, bandera.
El concurs de composició Solfes de la Mediterrània té vocació de futur, no ens preocupa la part literària. Sincerament. Com acabem de dir, en són tants i tan bons!
Encarna és una de les flors més reeixides del pom de poetes que tenim a casa. Estem ben orgullosos que en aquesta segona edició la protagonista, l'homenatjada de la part literària siga Encarna, qui practica una poesia reblida de musicalitat. Hom quan llig els poemes ja té a la ment unes melodies, uns ritmes.  
Per a qui no coneix la biografia, ací baix tenim el que es diu a la wikipedia sobre ella

és una escriptora i traductora valenciana. El 1983 va guanyar el premi Ciutat de Cullera, i el 1985 el premi Joanot Martorell de Gandia, amb la novel·la Siamangorina. És membre de l'AELC i ha traduït, entre d'altres, Els mil i un quarts d'hora, de Thomas-Simon Gueullette (editorial Moll, 2008), i cotraduït del danés l'antologia Digte-POEMES, de Tove Ditlevsen (Alfons el Magnànim, 1995), amb Anne Marie Dinesen, i de l'àrab, el recull Perles de la nit. Poetes andalusines, amb Margarida Castells (adesiara editorial, 2013).
L'any 2004 obtingué el premi Vila de Puçol i el 2008 va publicar l'antologia Eròtiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona, amb il·lustracions de Maria Montes (Arola Editors). També és coautora de dos llibres de llengua: Reciclatge (1992) i Accent greu (2000), i, a més de col·laborar en diverses revistes i publicacions, ha participat en molts homenatges i llibres col·lectius, sobretot de poesia.

En uns temps com els que vivim, poques coses paguen tan la pena com l'activisme literari com el que representa Encarna Sant-Celoni. 

dilluns, 11 de maig de 2015

SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA, UN RECORDATORI

Continuem rebent notícies de gent interessada en els concurs de composició SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA. Com en la primera edició, estem ben acomboiats i il·lusionats per començar a treballar les obres que ens envien els compositors. De ben segur que seran tan interessants i extraordinàries com les de la primera edició.
A més, tornem a tindre un textos meravellosos. Els poemes d'Encarna Sant-Celoni són d'aquells que un quan els llig ja escolta la música interna que contenen. Els qui ens estimem la música i la poesia no podem sostraure'ns d'imaginar melodies i harmonies a versos tan bells com aquestos:
 
hi era la mar
blanca ona
verda ona
invocant la dolça quietud de la sorra.
 
 Com tantes coses d'aquest País, endinsar-se en un projecte cultural on és la poesia i la música clàssica els protagonistes, no deixa de ser una bogeria. Però què seria aquest món sense bojos?




dilluns, 4 de maig de 2015

CRÒNICA DE QÜESTIÓ D'ACTITUD


Dijous vàrem estrenar junt amb la companyia de teatre Lalalà l'obra de "teatre-musical" Qüestió d'actitud, escrita i dirigida per Mariano Lloret.
Primer destacar que nosaltres ens ho vam passar pipa, i per les rialles i els comentaris posteriors, sembla que el públic també s'ho va passar ben bé. Al cap i a la fi aquest era l'objectiu, fer passar una bona estona amb el mirall de la vida que és el teatre. Veure'ns amb la rialla com a forma de coneixement de nosaltres mateix és cosa ben seriosa. Perquè la vida és qüestió d'actitud, i allò realment important i seriós sovint no podem atansar el seu significat real sinó és mitjançant la caricatura, la comicitat.
Particularment, per al Llevant Ensemble, és una experiència realment enriquidora, participar en una obra teatral ens ha ensenyat moltes coses d'allò que ocorre dalt i baix de l'escenari i que no es dóna en la música. Però això no és el més important. El que realment compta és haver treballat amb Joana, Pepa, Dolors i Mariano. I açò sí és important. Perquè al final, com amb totes les coses, el que realment queda, el solatge, és l'afecte personal, l'amistat i l'intercanvi d'experiències dels qui participem. I com ens enriquix personal i professionalment. 
Ah! i no penseu que açò és un post on contem el final de l'experiència. Ah no! el que fem és descriure el principi. Que açò anem a repetir-ho, i molt!



dilluns, 20 d’abril de 2015

QÜESTIÓ D'ACTITUD

El dijous dia 30 estrenem al teatre Serrano, juntament amb la companyia de teatre Lalalà l'obra escrita per Mariano Lloret Qüestió d'actitud.
Un projecte completament nou per a noslatres. Una representació teatral on la música en forma part, però sense que entre en la tipologia dels musicals.
Per descomptat que és un repte. Allò de trencar amb el que per a nosaltres és el normal, la forma d'estar a l'escenari, el paper que desenvolupa la música, la interacció en un contingut dramàtic,... un repte que afrontem amb il·lusió, que ens serveix per explorar les possibilitats expressives i creatives del grup, i, sobretot, i en última instància és el que realment compta, ens ho passem bé i gaudim d'allò que fem. Si no fóra així, difícilment podríem fer que el públic es divertisca o gaudisca de la música, si nosaltres mateix no ho fe..
Una altra part ben important, però no dir la principal, és poder treballar amb la gent de teatre, i concretament amb la companyia Lalala Teatre i amb Mariano Lloret, que ha escrit uns textos realment brillants i divertits.
Serà el dijous 30 a les 21'00h al teatre Serrano de Gandia.

dilluns, 13 d’abril de 2015

APLAUDIM, NO APLAUDIM, RIEM, CALLEM, QUÈ FEM?

Holly MulcahyAquesta setmana hem llegit alguns articles completament prescindibles sobre com comportar-se en un concert de música clàssica. Un d'ells, realment extasiant per als guardians de la litúrgia tardoburgesa, és un decàleg de quan es pot aplaudir i quan no. Comença afirmant que un dels debats més populars sobre els concerts simfònics és el de quan es deu i quan no aplaudir. No és d'estranyar que la situació de la música clàssica siga la que és quan el debat es centra en temes com aquest.
El text ve signat per Holly Mulcahy, violinista, concertino de l'orquestra de Chattanooga (EUA), i bloguera de cert èxit.  Representa els gustos més elitistes que envolten els auditoris. De fet, a la seua biografia destaca que al seu barri, sembla ser un lloc ben exclusiu a Chicago, és famosa per organitzar "festes exclusives". A l'article li trobem només una mancança, la de què tots aquells que s'acosten a un concert de música clàssica i no ho han fet abans, o en molt poques ocasions, que els col·loquen a l'esquena un cartell verd amb una L. 
http://www.amoeba.com/admin/uploads/blog/Amoebite/p-d-q-bach.jpgA l'altre costat tenim al polifacètic Peter Schickele. Compositor, musicòleg i comediant. Aquest, durant la seua llarga carrera, a més de mostrar una gran versatilitat, ha ensenyat les vergonyes del que és la litúrgia de la música clàssica amb les seues paròdies. També ha fet vore com, de forma desimbolta, allò que ocorre dalt l'escenari i baix, pot tenir un desenvolupament diferent del que estem acostumat. Abans d'ocupar un lloc com a professor de la prestigiosa Juliard School, es movia des de la música popular, fent arranjaments per a Joan Baez; el rock, amb el grup The Open Window; la música clàssica, estranant obres simfòniques i de cambra, amb col·laboracions amb grups tan afamats com el Canadian Brass; i desenvolupant la seua activitat com a musicòleg.
Schickele, a més de firmar amb el seu nom, ha construït un alter ego, P.D.Q. Bach, on es dedica a parodiar, mitjançant els textos, la música d'estètica barroca i l'escenografia tot allò que li ve de gust, però en especial la música clàssica mateix i el seu entorn.
Dues formes molt diferents d'entendre què és i com s'ha de desenvolupar la relació entre els músics i els espectadors. Com als concerts pot haver quelcom més que música, i com aquesta pot desenvolupar-se en altres àmbits.
Un vídeo com a P.D.Q. Bach




El següent com a membre de The Open Window. Recorda al Zappa amb els Mothers




Clara està la nostra predilecció, i com prediquem amb l'exemple, ací us deixem el cartell del nostre proper comboi.



dilluns, 30 de març de 2015

UN POEMA INSPIRAT EN LA SIMFONIA LENINGRAD

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Margaritbcn.JPG/250px-Margaritbcn.JPG
Joan Margarit
Ja feia temps que no dedicàvem el nostre espai, d'una forma o altra, a la poesia. Pengem hui ací un poema de Joan Margarit inspirat, com ho declara el títol per la celebèrrima setena simfonia de Shostakovich. Sincerament, aquest poema de Margarit, nosaltres el trobem més escaient per a huitena simfonia i sobretot per al quartet de corda nº 8 del mateix autor. Però la seua experiència personal és sobre la setena, i no sobre les altres dues obres d'un patetisme profund.  

 

 

SHOSTAKOVICH. SIMFONIA “LENINGRAD”

Recordes? La Joana havia mort.
Tu i jo anàvem en cotxe cap al nord,
fins a l’apartament davant del mar,
i escoltàvem aquesta simfonia.
Vam començar el viatge
un matí lluminós. Dins de la música,
el dia era de murs coberts de gel,
ombres de vianants amb sacs mig buits
i trineus amb cadàvers sobre el llac.
Com una pista d’aterratge al sol,
l’autopista fugia i, rere els sons,
s’estenia la boira dels obusos
i l’empremta dels tancs damunt la neu.
Era un matí d’or blau de juliol
llampurnejant en el cristall del mar.
En els metalls i cordes ressonava
la glòria, que sempre és en passat,
rebutjant, sempre rebutjant, la vida.
De nit només quedava la remor
de les onades sota la terrassa.
En canvi, dintre nostre, com dintre de la música,
rugia el temporal de neu i ferro
que es desferma quan passa full la història.

En aquest vídeo, el polèmic (per qüestions polítiques, és amic i defensor de Putin) Valery Gergiev i l'orquestra del teatre Mariisky interpreten la setena simfonia de Shostakovich




L'impressionant quartet nº 8 amb el fabulós Borodin Quartet. La lectura del poema, repetim, ens encamina més cap aquesta música que l'anterior.



dilluns, 23 de març de 2015

EL LLEVANT ENSEMBLE ALS PREMIS CARMESINA

El proper divendres estarem a l'entrega dels XXIV premis de narrativa infantil Carmesina. Organitzats per la Mancomunitat de la Safor, aquests premis venen celebrant-se des de 1991, i són uns dels més prestigiosos pel que fa a la literatura infantil.
Nosaltres posarem la música a l'acte, ens fa bona cosa d'il·lusió, per diversos motius: l'afecció que tenim a la literatura, i la dèria de cercar mitjans per a unir aquestes dues activitats artístiques, la literària i la musical; i l'altra, que és un premi de literatura infantil. Sabem que a l'acte acudiran adults, però si poguérem fer arribar la clàssica als xiquets...
Volem agrair als organitzadors haver pensat amb nosaltres. 

dilluns, 16 de març de 2015

BARBARA HANNIGAN, DONA VALENTA

Fa temps publicàrem un post amb el títol de valentes, de llepones i d'imbècils, el tema anava al voltant del masclisme a la música clàssica. Tornem a aquest tema. Ho fem per la lectura d'una entrevista ben interessant que li han fet a Barbara Hannigan, valenta, valenta, i extraordinària.
Com a soprano no va tenir cap problema, excepte en els crítics més recalcitrants que els molestava veure dalt l'escenari d'un teatre d'òpera la pràcticament nuesa del seu cos, o actituds sexuals ben explícites que ofenien els castos ulls de burgesos que ploren cada dia per no haver nascut cent cinquanta anys abans.
Però, ai mare!, en el moment que va decidir dedicar-se també a la direcció d'orquestra va començar la festa. Per la seua pròpia comoditat, perquè normalment no vist així, i senzillament perquè li dóna la gana, va decidir no vestir-se tapant-se els braços amb una jaqueta, no recollir-se els cabells amb un monyo, i portar els vestits que ella se sent còmoda, llavors començaren a ploure crítiques. No se sent obligada a portar l'estereotipat vestit negre, i al contrari que als homes, això és motiu de comentaris, que per molts suaus que siguen sempre són malagradosos, perquè mai es planteja açò amb un home. Per tant, només comentar-ho ja és suficient.
La cultura occidental sovint blasma sobre altres cultures, fiquem per exemple l'ús del vel islàmic per a les dones, però en aquests casos part de la nostra societat més conservadora, salvant les distàncies més extremistes, no fa alguna cosa semblant?
Certes actituds dins el "món" de la música clàssica necessiten una revisió, després ens queixem de la pèrdua de públic. Mentre la clàssica estiga dominada pels sectors socials conservadors i elitistes -pagats d'ells mateixos- no deixarem de perdre públic. 



Ací baix dos vídeos amb Hannigan interpretant la mateixa obra. Malgrat que el segon ha fet fortuna, és el primer el que més ens impressiona a nosaltres, i on clarament podem veure el gran talent de la músic canadenca.





  

dilluns, 9 de març de 2015

UN CAP DE SETMANA DE POESIA I MÚSICA

Si tots els caps de setmana foren com aquest darrer, reblit de música i poesia! 
Divendres es presentà la segona edició del concurs de composició Solfes de la Mediterrània. Per a nosaltres no és qualsevol cosa, és un dels projectes amb que més comboi i il·lusió hem posat des de començàrem a caminar, allà el 2001. Fer d'incentiu per a la creació d'obres musicals basades amb textos poètics en valencià, de poetes que ens estimem per la seua poesia i per la seua proximitat, ens fa sentir-nos realment realitzats des d'un punt de vista particular, però també des d'una vessant cívica. 
L'acte va ser realment bonic, amb la presència de la germana de Joan Vicent Clar, poeta homenatjat en la primera edició, i també d'Encarna Sant-Celoni, poeta donatjada per aquesta edició. Encarna ens recità dos dels poemes escollits per a posar-los música, quin regal!
A més, allí estàvem tots els que d'una forma o altra estem involucrats en aquest comboi.
Tancàrem l'acte amb la interpretació de l'obra Víctor Vallés guanyadora de la 1ª edició del concurs.
A la pàgina web del concurs podeu trobar totes les novetats.

durant l'assaig
durant en concert
Dissabte, a Xeresa, posàrem dalt l'escenari Els Sons de les Meravelles, el nostre homenatge particular a Vicent Andrés Estellés. El gran poeta valencià mai
defrauda, i més quan va acompanyat de música de Hindemith, Weill, Bartok, entre altres. Com cada vegada que interpretem aquest programa, constatem
com de bé aplega la poesia i com emociona amb aquesta mena de muntatges. Per descomptat que el mestre Ximo Vidal té bona part de la culpa que així siga.



dilluns, 2 de març de 2015

NOVA EDICIÓ DEL CONCURS SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA

El divendres 6 a les 19'30h tindrà lloc l'acte de presentació de la segona edició del concurs de composició Solfes de la Mediterrània. Ben contents i ben pagats que estem! aquest projecte és uns dels combois que més il·lusió ens fa i que més hem treballat. Potenciar la creació de noves composicions en valencià no és qualsevol cosa per a nosaltres. Així que novament els participants hauran de posar música a tres poemes en valencià.
La darrera edició va ser tan satisfactòria, que tots els que estem involucrats al projecte hem pensat que era convenient repetir el format de quintet de vent més cantant. 
Durant l'acte interpretarem la composició de Víctor Vallés guanyadora de la darrera edició. Així que tots aquells que vau estar al concert de lliurament dels premis podreu tornar-la a escoltar. I tots aquells que no vau tenir oportunitat, ara és la vostra!
Des del Llevant Ensemble volem mostrar públicament l'agraïment a l'Ajuntament de Tavernes, concretament al Departament de Cultura i al personal de la Casa de la Cultura per haver fet seu aquest projecte.
El poeta o la poeta per aquesta nova edició torna a ser un valler o una vallera. És que tenim casa reblida d'artistes!  
No anem a avançar totes les novetats d'aquesta edició. Us convidem a què el divendres acudiu a l'acte de presentació.Tindrà lloc a la Casa de Cultura de Tavernes.

dilluns, 23 de febrer de 2015

ELS SONS DE LES MERAVELLES A XERESA

http://www.uv.es/maicas/vae/images/img7.jpgEl proper dia 7 a les 20'00h estarem a la Casa de Cultura de Xeresa amb Els Sons de les Meravelles, el nostre homenatge al gran poeta Vicent Andrés Estellés.
Novament posem dalt l'escenari aquest programa, tan especial per a nosaltres. Realment ens complau que passat els anys de la seua estrena encara continuen demanant-nos-el. Sabem que és mèrit del poeta no nostre, i saber-ho ens fa ben feliços, perquè demostra com els seus versos no sols perduren en el temps, sinó que la seua popularitat augmenta.
http://www.gandia.org/image/image_gallery?uuid=01d665ff-452c-4872-b01d-e044a70f04d1&groupId=14&t=1383639383662Cal senyalar per part nostra, com malgrat les circumstàncies econòmiques que pateix el municipalisme, hi ha poblacions, que a pesar de les dificultats, continua programant cultura. Moltes altres han renunciat, portant al desastre bona part del teixit cultural valencià. llavors, reconeixem l'esforç que pobles, com ara Xeresa, fan per mantindre l'activitat cultural viva. Reiteradament hem mostrat la nostra opinió: la cultura no és organitzar actes per a esmerçar l'oci, és quelcom que va molt més enllà, influint en mig termini fins i tot en el progrés econòmic.
Amb nosaltres estarà recitant els poemes Ximo Vidal, a qui millor podíem trobar!

dilluns, 16 de febrer de 2015

UNA ENTREVISTA QUE PAGA LA PENA LLEGIR, I MOLT!

Guillermo Dalia
A la columna setmanal que manté Sixto Ferrero a la Veu del País Valencià, es publica una entrevista amb Guillermo Dalia. L'entrevistat és un psicòleg ben conegut pel món musical, degut a què està especialitzat en l'activitat musical, els seus llibres són de sobra coneguts pels músics.
Dalia a l'enrevista diu coses tan valentes com


Els master que s'ofereixen en els conservatoris superiors són demencials... Han pensat més en ells mateixos, en repartir-se els crèdits, que en els alumnes.

I a València hem estat especialistes, de grans tocadors, ni tan sols músics..., i encara estem amb això. Amb instrumentistes-tocadors i pocs intel·lectuals-músics
Sixto Ferrero
Sixto Ferrero
No volem transcriure ací l'entrevista, només recomanar-vos la lectura. La nostra voluntat és crear continguts propis en cadascuna de les nostres entrades d'aquest blog. Però amb aquesta fem una excepció, per l'interés de la entrevista, i per facilitar des del nostre espai la seua lectura. Si voleu accedir a l'entrevista només heu de punxar en l'enllaç següent:





dilluns, 9 de febrer de 2015

EL PODER MALÈFIC DE LA MÚSICA

El dissabte vam tornar a viure una vetlada memorable al Teatre del Raval, almenys per a nosaltres. Altra vegada l'Entartete Musik!
Unes breus reflexions al voltant de la música i el seu ús als camps, on la música era element de conhort, però també de tortura.
El darrer director de l'orquestra d'Auschwtiz, Simon Laks, en un llibre senzillament aterridor, reflexiona sobre què representava la música al camp. El músic polonés ens presenta la següent paradoxa:

No és contradictori, de fer, que la música -l'expressió més sublim de l'ànima dels homes- haja estat, ella també, lligada a aquesta empresa infernal d'extermini de milions de sers humans i que haja format part de forma més que activa?
Aplega a la conclusió que
 No manquen les publicacions que declaren, no sense cert èmfasi, que la música subjectava als presoners descarnats i els donava forces per resistir. Altres afirmen que la música produïa l'efecte invers, que deprimia als infeliços precipitant-los a la seua fi. Personalment, combregue amb aquesta darrera opinió.
Primo Levi

La darrera frase que no està molt lluny d'aquella que podem lligir en Si açò és un home de Primo Levi:


Al Lager la música t'arrastrava fins al fons

Conta Laks, que la Nit de Nadal del 1943 els caps del camp, els van obligar als músics a interpretar nadales, en alemany i polonés per a la gent que hi era a l'hospital. Primer foren llàgrimes i gemecs, per a poc després els crits de

Pareu!, pareu! aneu-vos-en! deixeu-nos morir en pau!
El record d'aquestes músiques roman per sempre en els supervivents. Segons Levi

Havia que escoltar-la sense obeir-la, sense sofrir-la, per entendre el que representava i les raons premeditades per les quals els alemanys havien instaurat aquest ritme monstruós, s'ha d'entendre per què hui encara, quan una d'aquestes cançons innocents retorna a la nostra memòria, se'ns gela la sang a les venes.

Aquest tema va ser abastament tractat pel cineasta Stanley Kubrik a la seua pel·lícula La toranja mecànica. 
Segons el violinista sefardita, membre de l'orquestra d'Auschwitz

Era una bogeria tenir una orquestra i que ens obligaren a cantar i tocar mentre exterminaven a tantes persones, però sense bogeria no es pot entendre Auschwitz


LEVI, Primo. Si açò és un home. Ed. La Butxaca
LAKS, Simon. Melodias de Auschwitz. Ed. Arena Libros

 André Laks, fill de Szymon Laks, parla de son pare





Jacques Stroumsa, el violinista sefardita supervivent.



dilluns, 2 de febrer de 2015

L'alliberament d'Auschwitz i la música.



http://esmateria.com/wp-content/uploads/2012/07/Orquesta-de-Auschwitz.jpg
orquestra a Auschwitz
Molta música s'ha fet dedicada a les víctimes de l'Holocaust, algunes d'elles ben famoses, com la banda sonora de la pel·lícula la llista de Schindler. Molta música commemorativa. Però sovint traïm el record emocionats pel que som capaços de crear per recordar. Sobretot en llocs on no s'ha sofert directament la barbàrie dels camps d'extermini. Encara que si mirem el llistats de, fiquem per cas, saforencs que varen morir en camps de concentració i extermini nazis, hauríem de parar esment. Per no citar els morts i la misèria patida per aquells que van estar tancats en camps de concentració a l'Espanya de Franco, camps, alguns d'ells, de "disseny alemany", com el de Miranda d'Ebro. 


Però quina era la música que escoltaven als camps? Majorment cants populars cantats als barracons pels allí reclosos, cants religiosos, alguna coseta de música de cambra, però sobretot, i ací un altre dels sofriments, música militar i patriòtica nazi que feien interpretar a les orquestres i bandes de reclosos pels nazis, i molta música d'opereta i de moda per a esmerçar els moments d'esbarjo dels caps nazis del camp. Mentre els amics, la família entrava a la cambra de gas, altres cantaven cançons psical·líptiques per a divertir als botxins.



Imatge d'enllaç permanent incrustada
Des del Llevant Ensemble i la Casa Calba volem recordar i retre homenatge a aquella gent que tant va patir, ho farem al Teatre del Raval el proper dia 7 a les 20'30h. Ho volem fer interpretant música de víctimes, de gent que va sofrir la persecució, i en alguns casos la mort. També interpretarem, encara que mínimament música feta a Auschwitz, concretament l'Auschwitz Tango. Com bé podeu suposar, de la música creada als camps queda pràcticament res, majorment es va conservar per transmissió oral. En l'alliberament qui estava per guardar i arreplegar els papers de música?! Però a la memòria dels supervivents van quedar algunes cançons. També interpretarem composicions fetes als guetos. Perquè a alguns guetos, sobretot al xec de Terezin, l'activitat cultural va ser realment remarcable, i en especial la música. A l'Entartete Musik, interpretem una de les obres, Brundibar, que malgrat no ser original per a quintet, més hem interpretat, més ens emociona. 
Però no només la música, perquè en aquest programa també té un paper principal la poesia. Com amb la música, poemes d'escriptor que van patir la brutalitat del nazisme, alguns d'ells morts a camps d'extermini, i alguns poemes escrits als guetos.
Com sempre que interpretem aquest programa, de ben segur que ens emocionarem, i gaudirem d'una música i uns poemes meravellosos. Que millor per a recordar i retre homenatge a aquella gent que interpretar la seua música, recitar els seus poemes!
Per cert, L'amic Ximo Vidal serà qui recitarà!

dilluns, 26 de gener de 2015

TREME: ELS MÚSICS DE NOVA ORLEANS DESPRÉS DE L'HURACÀ KATRINA

No fa molt publicàvem un post sobre la sèrie de televisió Mozart in the jungle, la qual tracta sobre la vida de grup de músics clàssics a Nova York. Dediquem aquesta entrada a una altra sèrie on la música i els músics són protagonistes: Treme. Una excel·lent producció de la cadena HBO.
http://biblioteca2.uc3m.es/fancineymas/wp-content/uploads/2014/07/treme4.jpgLa sèrie està ambientada a la ciutat de Nova Orleans, concretament al barri de Treme, un barri de cultura criolla i afroamericana, on la música brolla en cada cantó. Comença la història pocs mesos després de l'huracà Katrina. Aquests és una altre dels atractius, almenys en la primera temporada. Se'ns mostra la devastació que va suposar Katrina, i com barris sencers varen ser destruïts, arruïnant la vida, quan no llevant-la, de milers de persones.
http://cdn.collider.com/wp-content/uploads/rob-brown-treme-season-3.jpgLa música no és que siga una part important, podem dir que la música ho és tot en aquesta sèrie. La música mateix, el jazz, en els seus diferents estils, llocs, àmbits, gent, etc. I els músics, perquè realment és una història de músics, de com es guanyen la música, de les aspiracions, dels problemes econòmics, familiars i socials que comporta la professió de músic de Jazz. De qui vol marxar a altres ciutats per promocionar en la seua carrera, o com aquell altre que davant la pregunta "què vols passar-te tota la vida a Nova Orleans tocant en aquests clubs i fent barbacoes?" contesta "doncs, no estaria mal". 
Seguir aquesta producció no és una bona manera d'introduir-se en la música de Jazz, i descobrir unes certes similituds amb algunes tradicions nostres. Al primer capítol, a les escenes de desfilades de carnestoltes, és difícil no recordar el paper de la música a les falles o als moros. Cal recordar també la influència hispànica a la ciutat. Una dada, el primer mestre de capella que va haver a la catedral de Nova Orleans va ser un valencià, un saforenc d'Oliva.  




Al següent vídeo, coses que passa amb els músics. Al rodatge d'uns dels capítols els músics en compte de parar s'engresquen i s'unixen a ells gent dels carrers on s'està rodant l'escena.




dilluns, 19 de gener de 2015

TORNEM AL TEATRE DEL RAVAL!!!!

Un 21 d'octubre del 2011 xafàvem per primera vegada l'escenari del Teatre del Raval de Gandia. En aquells mesos estàvem treballant en una espècie de quimera, la de canviar el format i l'estructura de les nostres actuacions. Volíem acabar amb el tradicional concert de música clàssica, on els músics saluden, toquen, reben aplaudiments, tornen a saludar i se'n van cap a casa. El programa que interpretàrem aquell dia va ser A la carta. Aquest suposava un avanç, però no una ruptura com la que teníem en ment i que perfilàvem per a programes successius.

Pocs mesos després, el 24 de febrer del 2012, tornàvem al Raval amb un programa que ens abellia molt portar als escenaris. Però pel tema estàvem convençuts que no anava a agradar. Era el primer programa que fèiem pensat interdisciplinarment. Poesia i música d'escriptors i músics perseguits pel nazisme, alguns d'ells morts a camps d'extermini. La música extraordinària, el poemes realment bells, però com respondria el públic? Aquella va ser una nit màgica. Les sensacions d'alt l'escenari, més allò que ens aplegava des del públic va fer que recordem aquella data com un punt d'inflexió en la carrera del grup. Hi ha un abans i un després d'aquell dia. Descobrírem que era possible despertar emocions que mai abans havíem aconseguit en els nostres concerts. La música, la poesia recitada magistralment per Ximo Vidal i el rerefons històric, havien aconseguit allò que no esperàvem. Vàrem constatar com a certa que la veritat històrica s'aprén prosaicament, però a la compassió, en el sentit estricte de la paraula, s'aplega pel contacte directe o mitjançant l'art. Havíem interpretat per primera vegada l'Entartete Musik

Des de llavors aquest ha sigut el programa que més hem posat dalt l'escenari i aquell que ens ha fet sentir emocions més fortes. Tenim un record molt especial també del concert que férem a La Casa Calba, a Tavernes. Pel lloc, pel públic i a saber per què les sensacions viscudes aquell dia foren bastant intenses.

Ara tornem al Teatre del Raval, i ho fem amb l'Entartete Musik. Moltes coses ens han passat i moltes coses li han passat al Raval. El fet d'anar amb aquest programa és una mena d'homenatge per tot el que hem aprés d'alt aquell escenari. Volem que torne a ser una vetlada màgica, que ens tornem a emocionar, que la música i la poesia ens facen més humans. Recordarem aquella gent que va patir el que no havia de patir.

Als amics La Casa Calba agrair-los la confiança que des de fa temps depositen amb nosaltres.

ja sabeu:


 
Ah! i recordeu que passem llista!

dilluns, 12 de gener de 2015

ENTREVISTA A TELE7SAFOR AMB VÍCTOR VALLÉS

Pengem ací l'entrevista que ens feren al Llevant Ensemble i a Víctor Vallés, guanyador de les Solfes de la Mediterrània, a Tele7Safor. Agraïm el recolzament que hem rebut per aquest projecte de Tele/Safor, i en general de tot els grup de Ràdio Gandia.



dilluns, 5 de gener de 2015

MOZART IN THE JUNGLE, LA SÈRIE.

http://www.platformnation.com/wp-content/uploads/2014/02/mozart-in-the-jungle.jpgFa un temps us parlàvem d'un llibre que estava tenint un èxit inesperat als EUA, Mozart in the jungle, escrit per l'oboista Blair Tindall. També us anunciàvem que s'estava preparant una sèrie sobre aquest llibre. Doncs des d'aquest desembre ja es pot veure la primera temporada completa, compta amb deu capítols. De moment no està doblada al castellà, i, per desgràcia, menys encara al valencià. Tanmateix la podeu trobar subtitulada.
http://www.weeatfilms.com/wp-content/uploads/2014/03/Mozart-in-the-Jungle-1-e1393904381837.jpgLa sèrie no deixa de ser una telecomèdia-drama com altres que es poden veure. Però té el seu interés, no està mal. Entre la gent involucrada al projecte està Roman Coppola, fill del gran Francis Ford Coppola. Però per a nosaltres el que realment trobem interessant és el context en què es desenvolupa l'acció: la vida dels músics professionals. Especialment aquells aspectes secundaris que rodegen cada capítol: la preocupació per les canyes de l'oboè, Mahler, el divisme d'alguns directors, el glamour en què s'embolcalla la música i com contrasta sovint amb la inestabilitat i precarietat del músic com a treballador, les dificultats per aconseguir un treball, l'abús de betablokers o altres drogues "no legals", l'alcoholisme, l'estrés que suposa la feina de músic, etc.
Mozart in the Jungle 06 (Lola Kirke)En molts aspectes ens sentim identificats amb la protagonista, Hailey. Jove qui ha acabat els estudis fa poc, i a qui no li és fàcil guanyar-se la vida. Com diu en un dels capítols "em passe el temps pensat com aconseguir diners, és la meua preocupació diària". Espera l'oportunitat que tots hem esperat per aconseguir un bon lloc de treball, quan un és jove especialment en una orquestra. Després tot es complica, i, almenys ací, l'opció de la interpretació passa a un segon terme des del punt de vista salarial. Quan nosaltres teníem l'edat de Hailey, les preocupacions professionals que teníem no eren molt diferents a les d'ella.
Però no us confongueu, l'acció descriu l'ambient laboral i dels músics dels anys 90, no pas de l'actualitat. Ara la vida d'un jove músic és bastant més complicada, ací i als EUA. En compte d'haver anat avant hem anat enrere. 
Per cert, a Rodrigo, el director a la sèrie, hagueren pogut posar-li directament Gustavo Dudamel.