UN POEMA INSPIRAT EN LA SIMFONIA LENINGRAD

Joan Margarit

Ja feia temps que no dedicàvem el nostre espai, d'una forma o altra, a la poesia. Pengem hui ací un poema de Joan Margarit inspirat, com ho declara el títol per la celebèrrima setena simfonia de Shostakovich. Sincerament, aquest poema de Margarit, nosaltres el trobem més escaient per a huitena simfonia i sobretot per al quartet de corda nº 8 del mateix autor. Però la seua experiència personal és sobre la setena, i no sobre les altres dues obres d'un patetisme profund.  

 

 

SHOSTAKOVICH. SIMFONIA “LENINGRAD”

Recordes? La Joana havia mort.
Tu i jo anàvem en cotxe cap al nord,
fins a l’apartament davant del mar,
i escoltàvem aquesta simfonia.
Vam començar el viatge
un matí lluminós. Dins de la música,
el dia era de murs coberts de gel,
ombres de vianants amb sacs mig buits
i trineus amb cadàvers sobre el llac.
Com una pista d’aterratge al sol,
l’autopista fugia i, rere els sons,
s’estenia la boira dels obusos
i l’empremta dels tancs damunt la neu.
Era un matí d’or blau de juliol
llampurnejant en el cristall del mar.
En els metalls i cordes ressonava
la glòria, que sempre és en passat,
rebutjant, sempre rebutjant, la vida.
De nit només quedava la remor
de les onades sota la terrassa.
En canvi, dintre nostre, com dintre de la música,
rugia el temporal de neu i ferro
que es desferma quan passa full la història.

En aquest vídeo, el polèmic (per qüestions polítiques, és amic i defensor de Putin) Valery Gergiev i l'orquestra del teatre Mariisky interpreten la setena simfonia de Shostakovich




L'impressionant quartet nº 8 amb el fabulós Borodin Quartet. La lectura del poema, repetim, ens encamina més cap aquesta música que l'anterior.