Des de la Safor música, música, música i més música... poesia, poesia, poesia i més poesia... debat, idees, assaig i més debat, més idees i més assaig, ... però sempre amb música

dilluns, 8 de juny de 2015

ELS "HITS" DEL LLEVANT ENSEMBLE

Què preferix el nostre públic? Si fem cas a les visites que obtenen els vídeos que pengem al youtube, és la música de Zappa allò que més atrau la gent que aplega a nosaltres mitjançant aquesta xarxa social.
Com no! Black Page, no podia ser altra! Aquest és el vídeo que més visites té, com amb la resta de música que escolteu a les xarxes, estan enregistrades en directe. Aquest vídeo, el fill major de Zappa Dweezil, el va tenir dues setmanes a la portada de la seua pàgina web.



Com podeu escoltar, quasi res! l'exigència tècnica és més que remarcable.
En segon lloc How Could I Be Such a Fool, també de Zappa, interpretada per nosaltres i el gran Paco Mifsud "el Maltés", en un dels concerts que férem al Teatre del Raval de Gandia.




En tercer lloc Amarcord de Nino Rota. Mira que ho hem passat bé amb la música d'aquest compositor! Un aspecte que possiblement no hem comentat, pocs programes hem gaudit tant preparant-lo com aquest, perquè passar-se les pel·lícules de Fellini, Visconti, Zeffirelli, King Vidor o Coppola i triar la música deixa de ser feina per convertir-se en altra cosa.





No anàvem nosaltres a fer broma amb la famosa escena de la pel·lícula "El Hundimiento"? Aquest vídeo és el quart més vist.




Novament Zappa, amb l'extraordinari Naval aviation in art?




Repassem aquests vídeos i altres i la sensació és "collons, mira que ens ho hem passat i ens ho passem bé". Perdoneu pel llenguatge, però necessitem emfatitzar-ho per a una correcta compressió.

dilluns, 1 de juny de 2015

QUESTIÓ D'ACTITUD,

Les nostres estimades amigues de Lalalà Teatre han preparat aquest vídeo de l'espectacle que portem junts: Qüestió d'actitud.
Els qui no vau poder vindre, ja us vam dir que us havíeu perdut una bona estona de teatre i música. Està lleig que ho diguem nosaltres, però si dalt de l'escenari ens ho vam passar pipa, suposem que baix igual o més. Podeu escoltar les rialles al vídeo.



Ara podríem fer-ho llarg raonant sobre la necessitat que tenim els músics de confluir amb altra gent de les arts escèniques. Per interessos comuns ja pagaria la pena, perquè les penúries que passem són les mateixes. Però sobretot per aspectes formatius que a la dramatúrgia es treballa pregonament, i que a la formació dels músics no hi és. Però el que realment compta, sincerament, són les relacions humanes i les magnífiques estones que vam passar als assajos i al dia de l'estrena!